Ahir dilluns 10 de juliol vam fer cap al Gran Teatre del Liceu, per veure l’última òpera de la temporada, L’INCORONAZIONE DI POPPEA de Claudio Monteverdi (Cremona 1567-Venècia 1643), una producció signada per Calixto Bieito (Miranda de Ebro 1963) i dirigida per Jordi Savall (Igualada 1941).

Aquesta producció va ser estrenada a l’Opernhaus Zürich l’any 2018 amb dramatúrgia de Beate Breidenbach i escenografia de Rebecca Ringst, una escenografia que incorpora públic a l’escenari, i que el Liceu ha nomenat “grada prèmium”, amb 156 localitats que ha venut amb un suplement de 200 € afegit al preu de cada abonament.

La producció incorpora 15 pantalles de vídeo de diferent mida que dominen l’escenari, una de les quals enorme situada darrere de les localitats de la grada prèmium, i les 14 pantalles restants situades lateralment davant de les llotges. Els vídeos pre-gravats o que retransmeten imatges en directe, estan signats per Sarah Derendinger.

Jordi Savall, coneixedor únic d’aquests repertoris, signa la versió musical de l’òpera sobre el llibret de Gian Francesco Busenello (Venecia 1598- Legnaro 1659), adaptat per Bernardo Ticci i Calixto Bieito per a la versió escènica d’aquesta producció. Aquesta partitura va ser considerada perduda durant segles i va ser redescoberta el 1888.

Nosaltres hem pogut gaudir del mestratge de Jordi Savall (dirigirà únicament les representacions els dies 10,12 i 14 de juliol) i que s’alternarà al podi amb Luca Guglielmi (els dies 17, 19 i 21 de juliol), comptant amb l’orquestra Le Concert des Nations creada pel mateix Jordi Savall i Montserrat Figueras l’any 1989 i que utilitza instruments d’època.

L’INCORONAZIONE DI POPPEA és un drama musical en un pròleg i tres actes que va ser estrenada al Teatro Sancti Giovanni e Paolo (Teatro Grimano) de Venècia la temporada 1642/43. Forma part de la trilogia monteverdiana conjuntament amb “l’Orfeo” (1607) i “Il ritorno d’Ulisse in patria” (1640). A Barcelona es va representar per primera vegada el febrer del 2009 al Gran Teatre del Liceu tornant en 2017 en versió concert.

Calixto Bieito ha signat aquesta visió molt particular de l’obra de Monteverdi transformant la tragèdia i l’ascens al tron de Roma de Poppea en una mena de “reality show” televisiu, amb personatges extravagants i assedegats de poder i de sexe. Una òpera plena d’ingredients com l’erotisme, l’ambició o la lluita pel poder per part d’uns personatges sense miraments per aconseguir el que desitgen. L’obra parla de traïcions, assassinats, intents d’assassinats, suïcidis, adulteris i corrupció. Una obra que fa triomfar els dolents, els corruptes.

Bieito ha optat per captar les dues cares dels personatges, la pública i formal que veiem a escena, i els gestos i mirades que revelen els seus sentiments i que veiem a les pantalles.

Nosaltres som uns fidels seguidors i defensors de les posades en escena de Calixto Bieito, que per cert acostumen a ser força polèmiques. En aquest cas, però, creiem que la col·locació de l’escena damunt del fossar de l’orquestra (i no sobre l’escenari), ha malmès la visió correcta de l’acció, especialment per les localitats de preu més econòmic (com és en el nostre cas).

Malgrat aquest inconvenient, hem pogut veure l’acció a través del popurri de pantalles, malgrat que no sabíem pas si el que veiem eren imatges de l’escenari en directe o vídeos pre-gravats. La “grada prèmium” sí que la veiem perfectament i creiem sincerament que ha estat un greu error aquesta disposició. A vegades en feia l’efecte que estàvem veient una òpera filmada i no pas una representació en directe.

Un seguit de personatges històrics ambivalents, com l’emperador romà Neró, la seva esposa Ottavia i la seva amant Poppea, un triangle al qual s’incorporen amants, enamorats en secret, esclaus, serventes, guàrdies de palau, deus …. Al final Poppea és coronada reina, mentre l’anterior esposa del monarca ha de marxar a l’exili.

Una òpera que ens parla de personatges que van existir, Neró interpretat magistralment pel contratenor David Hansen, la seva dona Ottavia amb una esplèndida Magdalena Kožená i Poppea interpretada per la soprano Julie Fuchs. El contratenor Xavier Sabata en el paper d’Ottone, el baix Nahuel di Pierro en el de Seneca i la soprano Deanna Breiwick en el paper de Drusilla ens han ofert unes interpretacions molt convincents.

La resta del repartiment està integrat pel baríton Guillem Batllori (Liberto/2n soldat), el tenor Thobela Ntshanyana (Lucano/1r soldat/2n familiar), la soprano Natalia Labourdette (Valetto), el baríton Milan Perisic (Littore/3r familiar), la soprano Rita Morais (Fortuna/damisel·la de l’emperadriu/Pallade), els tenors Marcel Beekman (Nutrice) i Mark Milhofer (Arnalta), la soprano Irene Mas (la Virtù), i el contratenor Jake Arditti (Amore/1r familiar).

Ha estat una nit d’òpera que ens ha satisfet musicalment més a la segona part (segon i tercer acte) que a la primera que se’ns ha fet força feixuga i repetitiva. Ens ha agradat molt la direcció musical de Jordi Savall i no tant la posada en escena, sobretot per les dificultats ja comentades de la manca de visió que hem patit des de les nostres localitats del quart pis.

Un treball escènic sense cap mena de dubtes, espectacular, però que ens ha resultat molt difícil de gaudir.

Aquesta producció es podrà veure a “Arte TV” a partir del 20 de juliol.