Ahir diumenge 25 de juny vam anar a l’Àtic 22 del Teatre Tantarantana, per poder veure l’última representació de RES DE TU, escrita pel nostre amic Iván F. Mula i dirigida per Montse Rodríguez Clusella.

RES DE TU és el text més personal i el retorn a la dramatúrgia d’Iván F. Mula (Barcelona 1982).

Un “monòleg” teatral representat a dues veus. Dues veus per a una mateixa persona. Un actor i una actriu interpreten el mateix personatge. Dos interpretes per a una mateixa veu. Ell és ELL i Ella també és ELL. Tots dos fan de narradors de la història que transcorre en dos moments temporals diferents, amb un any de diferència.

Ells dos també interpreten els altres personatges de la història, l’Òscar (l’objecte del desig), la Susanna (parella de l’Òscar), la Jèssica (una relació passatgera per intentar ocultar la seva homosexualitat) i el Dani (el seu no-xicot quan accepta, a mitges, la seva condició sexual).

RES DE TU ens explica la història d’un jove estudiant de periodisme. Intel·ligent i introvertit que tracta d’encaixar en un entorn universitari, masculí i superficial amb el qual no s’identifica, mentre amaga un secret que l’obsessiona: està enamorat de l’Òscar, el seu millor amic.

Una història d’amor, obsessió i relacions frustrades en una societat sotmesa a la superficialitat, la repressió i les aparences. 

En paraules de la directora, aquesta proposta planteja, dins d’un entramat de sensacions, el buit, la recerca incessant del ple, amb independència del com.

L’Òscar, és hetero i l’estudiant més popular del campus que manté una relació amb la Susanna, una noia més gran que ell, i un vincle d’amistat amb Ell. La tensió entre tots dos desencadenarà una sèrie de successos que canviaran la seva amistat. “Res de tu” és també una entrada i sortida de la realitat del personatge, el pas del pensament a la realitat. I ens parla de la soledat del personatge enmig de la multitud però també de la soledat de cadascú de nosaltres.

Una senzilla, però fantàstica posada en escena, on l’humor, la música i els moviments coreogràfics dels dos protagonistes han acompanyat les paraules i els silencis del text. Un gran dinamisme escènic, que ens ha captivat i atrapat des del moment zero.

Una escenografia i vestuari de Gina Moliné Vallès, simples, però suficients, a les que acompanya una efectiva il·luminació de Raül Estany. La disposició de l’escena és a dues bandes.   

I hem deixat pel final, remarcar les esplèndides interpretacions de Roger Vilà (Llinars del Vallès, 1993) i Mireia Sala (Barcelona, 2000), que han estat capaços de transmetre pensaments, desitjos, i paraules d’una forma realment brillant, amb una gran sintonia entre ells dos. La direcció de Montse Rodríguez Clusella (Vic, 1976) i un text d’una gran sensibilitat han arrodonit la bellesa de la proposta.

La música de la Cecilia (Nada de nadie) i d’Amaral (Sin ti no soy nada) formen part de la banda sonora de la peça i ens ha permès gaudir del vessant musical de l’actriu, aixoplugant aquesta història d’amor romàntic no correspost.

Una proposta magnífica que ahir oferia la seva última representació amb les entrades exhaurides. Segons ens va comentar l’Ivàn a la sortida, inicien gira per Catalunya i esperen tornar a Barcelona la temporada vinent.

Si la podeu “pescar” en algun teatre no ho dubteu, paga molt la pena.