Ahir dijous 22 de juny ens vam dirigir a la Sala Atrium, per veure “LES ALTRES“, una peça que parla sobre l’adolescència escrita per Marc Artigau i dirigida per Meritxell Yanes.

Aquesta obra, un encàrrec de les dues actrius que la interpreten, les gironines Cristina Arenas i Laura Pujolàs, va ser produïda per la sala La Planeta de Girona on es va estrenar el passat mes d’abril. 

Coincidències en el temps, ja que feia quatre dies havíem vist una altra proposta de Marc Artigau a La Villarroel, que ens va agradar moltíssim. Potser per això esperàvem molt més del text de “LES ALTRES”, que a nosaltres ens ha decebut força.

El text, en paraules del mateix autor, ha estat concebut com “un homenatge a la terrible adolescència i a les seves devastadores conseqüències“.

És una peça que no té un fil argumental i que està formada per un conjunt de textos curts que es presenten a l’espectador com un recull d’esquetxos amb el nexe comú de l’adolescència. És, com diu el programa de mà, un espectacle calidoscòpic sobre aquella edat plena de pors i d’inseguretats. Parla d’una època que tots hem passat, on ens hem cregut el centre del món, on res del món dels adults és acceptable i on vols viure totes les experiències possibles de manera ràpida.

Temes diversos, potser masses i massa curts, com la de la mare que incita la seva filla a sortir i viure deixant enrere la seva infància, les dues amigues que comparteixen confidències en el lavabo d’una discoteca, la reunió de pares on la directora de l’escola comunica que la mestra de català agafa la baixa perquè no pot amb un dels alumnes que es nega a parlar en vers, la nena que pateix bullying i decideix venjar-se, ….. tots els temes amb una mirada àcida i un punt de comicitat que a nosaltres no ens ha acabat de convèncer.

Hem pogut observar que el text es viu i “adaptable”, quan han fet referència a la ja coneguda frase d’en Xavier Trias “que us bombin a tots“.

Una proposta que sense dubtes ens ha fet pensar en la nostra llunyana adolescència amb els canvis que per força s’han produït en les comunicacions, ja que no disposàvem de mòbils ni de xarxes socials. Però hem identificat coses que ens passaven o que sentíem.

Malgrat les bones interpretacions de Cristina Arenas i Laura Pujolàs, no hem aconseguit quedar atrapats pel text o millor dit els textos que conformen la proposta.

Sabem d’altres espectadors als quals els ha agradat força…. i, per tant, el millor que podeu fer és que la veieu i dieu la vostra, ja que està programada fins al dia 2 de juliol.