– 147 (22/23) – Teatre – CORALINA, LA SERVENTA AMOROSA (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Teatre La Biblioteca

Ahir, primer dia de l’estiu, vam fer cap al Teatre La Biblioteca per veure la nova producció de La Perla 29, CORALINA, LA SERVENTA AMOROSA amb direcció d’Oriol Broggi.

Es tracta d’una comèdia de Carlo Goldoni (Venècia 1707-París 1793), un dels dramaturgs més prolífics del segle XVIII, amb més de 150 obres escrites. Va transformar la “commedia dell’arte” que va passar de ser improvisada i amb màscares, a presentar els rostres dels actors i quedar recollida en textos que encara es representen, com “L’HOSTALERA” que vàrem veure dues vegades en aquest mateix espai amb repartiments diferents (gener i desembre de 2017) o “ELS FERÉSTECS” que vam veure al Teatre Lliure en 2013.

Coralina (extraordinària Mireia Aixalà) és la serventa de la mansió d’Ottavio (Xavier Boada), on va néixer i va ser criada “com una filla” al costat de l’hereu, el jove Florindo (Sergi Torrecilla). Però ara el senyor Ottavio ha enviudat en una edat avançada i s’ha tornat a casar amb Beatrice (enèrgica Rosa Gamiz), que mou tots els fils amb astúcia per tal que el seu propi fill, Lelio (Jaume Viñas), sigui el destinatari de l’herència del vell. Ha aconseguit desterrar el jove Florindo de casa seva i Coralina, degradada a la condició de serventa d’últim nivell, ha decidit seguir-lo. Sobreviuen gairebé com captaires amb la miserable pensió que els passa l’encegat senyor Ottavio.

Però Coralina és lúcida i tossuda, i es fixarà com a missió restaurar la bona posició de Florindo davant del seu pare i preservar el seu patrimoni.

La resta de l’esplèndid repartiment la componen Joan Arqué Solà (Arlecchino), Clara de Ramon (Rosaura), Xavier Ruano (notari), Ireneu Tranis (Brighella) i Ramon Vila (Pantalone).

Una trama molt enginyosa que ens porta d’una escena a una altra a una velocitat que suposa un repte interpretatiu realment lloable. Entrades i sortides, moviments d’elements escenogràfics, malentesos …

Aquesta versió, de la mà de Ramon Vila i Oriol Broggi que han adaptat el text, és una autèntica festa, un divertiment on la frescor del llenguatge emprat dona vida i alegria a la posada en escena. Juguesca ja des de l’inici quan la veu en off ens indica que hem d’apagar els mòbils … en italià.

Una escenografia amb pocs elements, dues butaques, una tauleta i quatre cadires situades sobre una tarima de palets, unes cortines corredisses i els finestrals de la magnífica nau gòtica que s’il·luminen (Pep Barcons) en funció del moment que representen dia, tarda o nit.

El públic està disposat a tres bandes i en diferents moments ens fan partícips del que està succeint a escena i ens interpel·len.

Els actors caracteritzats per Claudia Abbad i amb vestuari d’època d’Elisabet Meoz ens han ofert unes interpretacions excel·lents amb uns personatges molt ben definits als quals doten d’una gran comicitat sense caure en l’exageració, tret d’alguns moments intencionats com l’entrada a escena del personatge d’en Lelio (esplèndid Jaume Viñas) o la simplicitat intel·lectual del personatge d’Arlecchino (magnífic Joan Arqué).

Hem de destacar especialment la interpretació de la Coralina que ens ha regalat la Mireia Aixalà, que des de la seva aparent fragilitat i bones intencions, manipula estratègicament a la resta de personatges. Una interpretació que ens ha captivat.

Una direcció impecable que ha situat cada personatge en el punt just de credibilitat i ha dotat a la sala del clima necessari per aconseguir que les dues hores i vint de durada ens passin volant.

Com ja és habitual en les produccions de la companyia, en determinats moments els tècnics o el personal de sala intervenen en l’acció, o inclús toquen instruments de música. Aquesta vegada en la posada en escena hem trobat a faltar la sorra característica de La Perla29.