Ahir diumenge dia 18 de juny, vam fer cap a La Villarroel, amb moltes ganes, per tal de veure L’ILLA DESERTA, una obra escrita i dirigida per Marc Artigau i Queralt (Barcelona 1984). Una producció de La Brutal que aposta, entre altres objectius, per la dramatúrgia catalana contemporània.
L’ILLA DESERTA és una obra sobre l’amor, l’atzar i les decisions que ens marquen. És la història d’Ella i d’Ell i de tot allò que hauria pogut ser, d’allò que ja no serà mai.
Ell és Miki Esparbé. Ella és Maria Rodriguez. Es coneixen quan queden tancats dins d’un ascensor i ens expliquen com van ser, com són i com seran.
Ella treballa en un banc. Havia pintat grafitis en la seva època anticapitalista i volia estudiar Belles Arts, però l’oposició del seu pare la va convertir en advocada. Més tard serà directora d’una oficina bancària.
Ell és repartidor a domicili, però vol ser actor. Després serà animador en un centre comercial, professor de teatre i coach. Una picada d’ullet a la precarietat que envolta als actors.
Dues vides explicades de principi a final, tenint en compte totes les possibilitats, totes les variables. Una reflexió sobre quines casualitats ens han dut fins aquí, o com serien les nostres vides si ens enamorem o si prenem unes decisions o altres. Com pot canviar la nostra vida un telèfon mal anotat o una coneixença en un viatge.
Què hauria pogut passar si … ?
Què hauria passat si no … ?
Ella ens interpel·la directament i ens pregunta si som feliços, si hem estat feliços en algun moment de les nostres vides, amb aquella felicitat que ens fa semblar estúpids, i provoca la ràbia, l’enveja dels altres. Ella recorda tres moments de la seva vida en què ha estat realment feliç.
Ell ens pregunta si alguna vegada hem tingut por, aquella por que et paralitza i no et deixa dormir. Ell recorda tres moments de la seva vida en què ha patit por.
I tots dos desgranen tot allò que els hauria agradat fer i no han fet, o al contrari, tot allò que han fet i que no tornarien a fer. I reflexionen sobre que s’endurien a una illa deserta, la pregunta que sovint tots ens hem formulat i que té una difícil resposta.
I amb frases curtes, com trets de paraules ens descriuen fets o situacions amb les quals ens sentim plenament identificats i que ens fa entendre perquè l’autor no ha volgut posar nom als seus protagonistes. Ell i Ella som tu i jo, qualsevol persona del públic que pensa que el que diuen parla de nosaltres o ens parla directament a nosaltres…
“Quan tens setanta anys i en llevar-te no et fa mal res … és que estàs mort”.
Amb una senzilla escenografia i vestuari de Raquel Ibort, la il·luminació de Jaume Ventura i el so d’Efrén Bellostes, aconsegueixen captar la nostra atenció des d’abans de començar la representació fins als moments posteriors als aplaudiments finals.
Miki Esparbé i Maria Rodriguez ens han regalat unes interpretacions esplèndides, d’una naturalitat extraordinària, fent gala d’una gran compenetració i fent fluir l’obra com si res, com si realment estiguessin vivint, en aquell mateix moment, les situacions que expliquen. I ens interpel·len amb la mateixa naturalitat amb què ens expliquen les vides viscudes. I ens fan riure, i ens fan aplaudir, i ens fan plorar ….
Però sobretot, un magnífic text, que va teixint una reflexió sobre tot allò que va conduint les nostres vides, petits detalls, petites decisions, petites casualitats que ens condueixen, sense ser conscients, al llarg de la nostra vida. Petits fets puntuals que han fet que la nostra vida sigui diferent de com en un principi havíem planejat. Estar a lloc en el moment precís ens ha fet com som.
I realment ens ha fet reflexionar sobre el pas del temps, les il·lusions abandonades en el camí, els fills, la malaltia, la vellesa, la mort … que l’autor ens ha anat dosificant al llarg de la proposta sense que ens fes perdre en cap moment el somriure.
Esplèndida també la direcció del mateix Marc Artigau que ha fet possible l’enorme naturalitat que destil·len els diferents personatges.
L’ILLA DESERTA és una magnífica comèdia, llargament aplaudida amb tota la platea dempeus, un “imperdible”, que estarà a La Villarroel fins al dia 2 de juliol.