Ahir dijous 8 de juny, al Gran Teatre del Liceu i dins del nostre abonament, vàrem assistir a una de les dues úniques funcions d’ORFEO ED EURIDICE, de Christoph Willibald Gluck (Erasbach-Alemanya 1714 – Viena 1787), programades en versió concert.

Ha estat dirigida pel mestre René Jacobs (Gant-Bélgica 1946) un dels grans experts en música antiga que està al capdavant de  dues formacions de gran prestigi, el RIAS Kammerchor i  l’Orquestra Barroca de Freiburg (Freiburger Barockorchester).

La part vocal ha estat integrada per la magnífica mezzo-contralt Helena Rasker (Orfeo), les sopranos Polina Pasztircsák (Eurídice) i Giulia Semenzato (Amore). En aquesta ocasió el paper d’Orfeo està interpretat per una contralt, opció que s’ha imposat a la de contratenor, paper que René Jacobs va interpretar repetides vegades. 

Jacobs, que va ser un dels contratenors més importants de tots els temps i va fixar la versió de com cantar Orfeo, ara ha abordat el títol des del vessant de director.

ORFEO ED EURIDICE, òpera en tres actes, és un títol essencial de la història de la lírica i va ser anomenada pel seu autor com “azione teatrale per música”. Aquesta proposta forma part d’un projecte de René Jacobs al voltant del personatge d’Orfeo, que va començar a desenvolupar la temporada passada amb la programació del Orpheus de Telemann i que culminarà la temporada vinent amb la programada Orfeo de Monteverdi.

L’òpera de Gluck, amb llibret de Rainieri de’ Calzabigi, es va estrenar al Burgtheater de Viena, cantada en italià, el 5 d’octubre del 1762. Està basada en les “Metamorfosis” d’Ovidi i “Les Geòrgiques” de Virgili. Amb posterioritat el compositor la va revisar i va realitzar importants canvis a la partitura, incloent-hi un llibret renovat, abans de la seva presentació a París el 1774. Les versions que es representen actualment inclouen parts de les dues versions. A la versió en concert es concentra el nus argumental en la relació dels esposos donant valor a la paraula cantada.

L’òpera es va estrenar a Barcelona, al Teatre de la Santa Creu, el novembre del 1780 i al Liceu es va representar per última vegada l’abril del 2003.

Tot i que el tema està extret d’un dels mites més bonics, la trama se centra molt en la parella d’Orfeo i Euridice, i el seguit d’àries demanen una sensibilitat i un virtuosisme consumats. 

Entre la gràcia i la poesia, Gluck ens situa a Orfeo en la cruïlla d’una decisió on haurà de prendre riscos i fer el salt al buit per iniciar una aventura impressionant que el durà a una dolorosa baixada als inferns per recuperar la seva estimada. “Che farò senza Euridice.” 

Ha estat una magnífica nit d’òpera, amb unes interpretacions molt destacables i una direcció detallista que ha destacat la universalitat de la partitura. El nivell immillorable de l’Orquestra i un cor que ha participat activament en la posada en escena, han acompanyat de forma extraordinària la magnífica interpretació de la protagonista absoluta de la nit que ha estat Helena Rasker en el seu paper d’Orfeo.

Hem de dir que a nosaltres les òperes en versió concert no ens agraden gaire i és per això que les intentem evitar, però aquesta vegada curiosament ha superat amb nota alta les nostres expectatives i ens ha arribat a fascinar.

A la mitja part ens hem apropat al Saló dels Miralls per veure la instal·lació de Maria Pratts (Barcelona 1988), “1 sardana, 3 fantasmes“. Artista convidada de la temporada, ens presenta, en aquesta instal·lació, tres escultures amb forma de fantasma pintades de rosa i fabricades en acer per Gonzalo Guzmán i Diego González. Modelades mitjançant la técnica d’hydroforming, tenen la mateixa consistència que un globus inflat amb heli.

Segons llegim, aquesta és una de les propostes destacades del projecte artístic de Víctor Garcia de Gomar, que aposta per fer del Liceu un centre de les arts on el subjecte principal sigui l’òpera, però en el qual també conflueixin altres disciplines.