Ahir dijous 25 de maig vam fer cap al Teatre Lliure de Montjuïc per veure l’últim espectacle de la temporada 22/23, LES AMISTATS PERILLOSES, de Pierre Choderlos de Laclos (Amiens 1741- Nàpols 1803), adaptada i dirigida per Carol López (Barcelona 1969).
La versió que hem pogut veure està basada en la novel·la epistolar original escrita l’any 1782. Aquesta particular mirada de Carol López no s’emmiralla en les versions cinematogràfiques de Stephen Frears el 1988 ni en la de Milos Forman del 1989.
Tampoc beu de les adaptacions teatrals que hem pogut veure als nostres escenaris, la de Pilar Miró al Teatre Condal (guió del dramaturg Christopher Hampton), les temporades 1993 i 1994 protagonitzada per Juanjo Puigcorbé i Mercè Sampietro i la d’Ariel Garcia Valdés, també el 1993 que va dirigir la versió reduïda de Heiner Müller, “Quartet”, al Lliure de Gràcia, amb només dos personatges interpretats per Anna Lizaran i Lluís Homar.
El plantejament de la proposta es basa en el joc de poder dels dos personatges principals, la Marquesa de Merteuil (Mónica López) i el Vescomte de Valmont (Gonzalo Cunill). Ella ha estat abandonada pel seu amant que s’ha de casar amb Cécile (Elena Tarrats), la virginal i ingènua filla de la seva cosina Volanges (Marta Pérez). Li proposa al seu amic Velmont que sedueixi i desvirgui a la noia per així convertir el seu examant en la rialla de tothom.
Però Valmont refusa la petició perquè vol conquerir Tourvel (Mima Riera) una dona casada i famosa per la seva virtut, que, en absència del marit passa l’estiu lluny de la ciutat amb Rosemonde (Eli Iranzo). La Marquesa de Merteuil busca una alternativa per venjar-se del seu examant i contracta els serveis del jove professor d’anglès Danceny (Tom Sturgess), de qui Cécile s’enamorarà perdudament.
LES AMISTATS PERILLOSES (Els Liaisons dangereuses) és una història que parla de venjança, de poder, de sexe, de gelosia, de culpa, de crueltat, de manipulació, de llibertinatge i d’innocència. Es tracta d’una de les obres mestres de l’anomenada “literatura galant” del segle XVIII, que descriu el joc d’intrigues i falsedats de l’aristocràcia. El muntatge transfereix la correspondència epistolar de la novel·la als diàlegs i les trobades entre els personatges.

Tots els personatges ens són presentats a l’inici de la representació amb una renglera de cadires entapissades en un escenari buit sobre el qual s’anirà construint i tancant, el saló que encerclarà de mica en mica els personatges. Tres làmpades que també cauen del cel, un pianoforte al fons i el famós divan que centra sovint la mirada de l’espectador.
L’escenografia de José Novoa no ens ha acabat de fer el pes; en canvi, sí que ens ha satisfet el vestuari de Nidia Tusal; el so de Damien Bazin, la Il·luminació de Jaume Ventura i el moviment de Vero Cendoya ens apropa aquesta adaptació a la nostra època abandonant perruques, adaptant els mirinyacs per fora dels vestits i encotillant també els homes que abandonen els pantalons culotte propis del segle XVIII.
“També hi ha llicències en l’ús de la música, del llenguatge en la dramatúrgia i afegint alguns anacronismes que ens funcionen per a la nostra versió“, explica la directora.
Les interpretacions en general han estat magnífiques, destacant especialment la d’Elena Tarrats i la seva esplèndida transformació de noia inexperta i innocent a la dona que decideix gaudir dels plaers del sexe i rebel·lar-se contra el seu destí.
Inqüestionable el gran paper de la Mónica López, la maquiavèl·lica marquesa calculadora i venjativa que no pot suportar la seva incapacitar d’estimar i el pas inexorable del temps que l’allunya del que havia estat el seu infal·lible poder de seducció. Espectacular i sorprenent la seva sortida final de l’escenari.
Molt encertada també Mima Riera en el seu paper de casta i fidel esposa que acaba embogint d’amor pel Vescomte de Valmont.
Per contra, ens ha costat creure en la interpretació de Gonzalo Cunill que interpreta el paper, però que al nostre entendre, no acaba de fer seu.
Discretes i encertades les interpretacions de Marta Pérez i Eli Iranzo que tot i ser coneixedores de les intrigues al voltant dels personatges protagonistes, callen i consenten. Destacable l’esforç de l’actor anglès Tom Sturgess que interpreta per primera vegada un paper en català.
Ahir, en finalitzar la representació va tenir lloc un col·loqui amb tots els membres de la companyia i la directora, conduït per la periodista Anna Pérez Pagès i on hem escoltat el perquè del bilingüisme emprat en la proposta i del que havíem sentit parlar molt negativament.



Ahir per petició de Carol López, l’actriu i cantant Elena Tarrats, va fer un homenatge a Tina Turner, que va morir el dia anterior.
Una proposta que es podrà veure fins al 18 de juny a la sala Fabià Puigserver.