Diumenge dia 21 de maig vam anar a l’Auditori a escoltar el penúltim concert de la temporada de l’OBC, batejat amb el nom de PROKÓFIEV 5, dirigit per Elim Chan i amb Javier Perianes com a pianista solista.
El repertori ha estat el següent:
- UNSUK CHIN (Seül 1961) – SUBITO CON FORZA (2020) (🐌🐌🐌🐌)
Aquesta ha estat una primera audició d’aquesta peça de curta durada de la compositora sud-coreana, una de les grans creadores contemporànies.
Reconeguda amb nombrosos guardons ha compost aquesta peça bevent des dels primers compassos, d’una lectura personal de Beethoven, amb motiu de les celebracions del 250è aniversari del naixement del compositor. “Subito con forza” s’obre amb una cita de l’Obertura Coriolano.
2. MAURICE RAVEL (Ciboure, França 1875 – París 1937) – CONCERT PER A PIANO I ORQUESTRA EN SOL MAJOR (1929-1931) (🐌🐌🐌🐌)
1. Allegramente 2. Adagio assai 3. Presto
Ravel va compondre aquest concert per a piano, a 55 anys, quan ja havia començat a patir les conseqüències d’una malaltia neurològica degenerativa que l’incapacitaria per compondre a partir del 1932. Davant la seva malaltia va desistir de ser-ne el solista d’aquest concert i el seu lloc el va ocupar la pianista i pedagoga Marguerite Long (Nimes 1874-París 1966). Va ser estrenat el 14 de gener del 1932 amb l’orquestra Lamoureux i va ser dirigit pel mateix Ravel.
El dispositiu orquestral embolcalla el piano, i el primer i el tercer moviment estan imbuïts de melodies de jazz. El segon moviment mostra l’impressionisme propi de Ravel on pren protagonisme el corno anglès que deixa el piano en un paper secundari.
El solista d’aquesta magnífica peça ha estat Javier Perianes (Nerva-Huelva, 1978), Premi Nacional de Música 2012 i Artista de l’Any 2019 dels International Classical Music Awards (ICMA). La seva carrera internacional l’ha portat a actuar a les més prestigioses sales de concerts del món i amb les principals orquestres, col·laborant amb directors com Daniel Barenboim, Charles Dutoit, Zubin Mehta, Gustavo Dudamel, Klaus Mäkelä, Gianandrea Noseda, Gustavo Gimeno, Santtu-Matias Rouvali, Vladimir Jurowski i François-Xavier Roth.
Després de la seva magnífica interpretació ens ha regalat un bis.
3. SERGUEI PROKÓFIEV (Sontzovka, Ucraïna 1891 – Moscou 1953) – SIMFONIA N.5 EN SI B MAJOR, OP. 100 (1944) (🐌🐌🐌🐌🐌)
1. Andante 2. Allegri marcato 3. Adagio 4. Allegri giocoso
Set són les simfonies que integren l’obra de Serguei Prokófiev i la cinquena va ser composta a la Rússia soviètica del 1944, on havia tornat després d’uns anys de residència als Estats Units, catorze anys després de la Quarta i en plena Segona Guerra Mundial. Segons ell mateix va manifestar “es tracta d’un himne per a un home lliure i feliç, als seus meravellosos poders i al seu pur i noble esperit”.
El primer moviment representa la glòria de l’esperit humà i desenvolupa un tema tranquil amb l’acompanyament de la corda. El segon moviment emmarca una part central de dansa tradicional al que segueix un tercer moviment lent i ple de nostàlgia i un quart que comença amb el cor de chelos.
La cinquena simfonia obeeix a l’ambició del compositor de crear una obra a gran escala, una mena de “simfonia de guerra” que va obtenir un gran èxit a la Unió Soviètica on es va entendre com un símbol de la victòria a la guerra.
El concert ha estat dirigit per Elim Chan (Hong Kong 1986) directora titular de l’Orquestra Simfònica d’Anvers des de la temporada 19-20. Va formar part d’un cor infantil a la seva ciutat natal i es va iniciar al piano a sis anys. Va estudiar a l’Smith College (Northampton, Massachusetts) i la Universitat de Michigan. El 2014 va ser la primera dona que va guanyar el concurs de direcció orquestral Donatella Flick.
Ha estat un magnífic concert.