A la Sala Versus Glòries, dins de la programació de dansa que ha encetat amb gran encert aquesta temporada, ahir 16 de maig vam poder veure la peça CUERPO MÍSTICO de Celia Espadas. Es tracta d’un espectacle que pretén parlar de la dualitat de cossos, el cos social o publicitari, enfront del cos escultòric o artístic.
Celia Espadas (Úbeda, 1997) és ballarina i coreògrafa i des dels tres anys va manifestar el seu interès per la dansa i en especial per la dansa contemporània imbuïda del flamenc i les danses urbanes. Actualment, el seu interès està centrat en la coreografia i la improvisació i el maig de 2021 va crear la seva primera peça coreogràfica “Cuerpo y memoria”. El novembre de 2021 va començar la creació de la peça actual que va ser presentada, en versió curta (durada de 25 minuts) el febrer de 2022 dins del Festival FAT de l’Institut del Teatre.
Ara podem veure la versió llarga de la peça d’una durada de 70 minuts.
Amb la creació de “Cuerpo místico” ha volgut generar un univers narratiu que dona veu i forma a les reflexions i imaginaris propis que volia compartir…
M’interessen els diferents estats que travessen els intèrprets durant el desenvolupament de la peça, i com l’espectador es fa participi d’aquest viatge, endinsant-se en el suggeriment del moviment, de la música i de l’espai.
Els intèrprets de la peça són Lucía Flores, Eder Goikoetxea, Tomeu Quetglas, Esther Solé i Mireia Torres. L’escenografía és d’Antonio Espadas, el vestuari de Tíscar Espadas i la música d’Oscar Villalonga.
CUERPO MÍSTICO neix davant de la necessitat de parlar dels cossos i del culte a aquests que la societat ha creat. La societat imposa uns cossos impol·luts que s’han d’adaptar als cànons establerts i d’aquesta manera podran ser catalogats com a vàlids. El cos com a recipient, el contingut del qual avui dia no importa.
Uns cossos que han deixat de ser cos per a ser imatge. Hem convertit el cos en un objecte, en una façana que hem de “cuidar” per donar la imatge que cal, un cos que ha de ser aprovat i que d’aquesta forma convertim en la façana del no-res, del buit.
“Cuerpo místico” parla d’aquesta dualitat de cossos. Parla de la dicotomia entre forma i expressió, entre contingut i contenidor.
Per a la creació de la peça Celia Espadas va separar el grup de ballarins en dos, amb les ballarines va treballar el cos social i amb el ballarí va treballar el cos escultòric. Estructurant la peça amb la dramatúrgia s’ha creat un espai que es viu i que presenta a l’espectador un fil conductor permetent una interpretació subjectiva i particular de la peça.
Una proposta que ens ha sorprès, però que se’ns ha fet feixuga en determinats moments amb escenes repetitives i sovint força estàtiques, que ens han arribat a cansar i un munt de “fosos en negre” que hem trobat realment excessiu, perquè trenca sovint la màgia de les imatges que pretén mostrar aquesta peça de dansa.
Les escenes que ens han agradat més, potser han estat concentrades a la segona part, amb precioses imatges que ens han recordat els passos de la Setmana Santa andalusa, amb la imatge del crist portada pels natzarens.
Els ballarins ho donen tot a escena, però pensem que la peça seria més impactant amb una durada més curta. Al nostre entendre, creiem que ha estat un error voler allargassar innecessàriament la peça inicial de 25 fins a 70 minuts.
Una peça de dansa força atípica, que es va estrenar en la Versus Glòries el passat dia 9 de maig i que podeu veure els diumenges 21 i 28 de maig en sessió matinal, i els dimarts 23 i 30 de maig a les 20 hores.