Dissabte dia 13 vam fer cap al Teatre Tantarantana on vam poder veure APRENDRE A NEDAR (“Schwimmen lernen”), un text de Sasha Marianna Salzmann  presentat per la companyia Unter Den Linden i dirigit per l’Oriol Morales i Pujolar. 

L’autora del text, Sasha Marianna Salzmann (Volgogrado, Russia 1985) és una figura clau del teatre berlinès, les seves obres han estat traduïdes a més de 20 idiomes i han rebut guardons com el Premi de Teatre de l’Acadèmia de les Arts 2020. 

APRENDRE A NEDAR és un retrat descarnat de les relacions afectives i sexuals en la generació millennial (persones nascudes entre els anys 1981 i 1993). El text ha estat traduït per María Bosom, que a la vegada interpreta el paper de Feli, un dels tres protagonistes de l’obra al costat de Lil (Georgina Latre) i Max (Òscar Castellví). Aquest repartiment és el resultat d’un càsting obert, organitzat al mes de gener, on es van presentar 200 persones. 

“Unter Den Linden” és la primera companyia catalana especialitzada en teatre alemany contemporani, i en particular en dramatúrgia d’autores berlineses.

L’obra ens presenta a tres membres d’una generació que lluita per deixar enrere el model tradicional d’amor romàntic, explorant noves fórmules per viure l’amor amb més llibertat.

En definitiva, una generació que fa el que pot per aprendre a nedar en l’amor líquid.

La Feli i el Max es casen convençuts que han trobat l’un en l’altra la seva mitja taronja quan tan sols fa cinc setmanes que estan junts. Però aquesta relació perfecta comença a fer aigües quan la Feli s’enamora de la Lil, una dona que no vol establir relacions duradores amb ningú.

La Feli es veu obligada a qüestionar-se si és possible tirar endavant les dues relacions sense que cap dels tres pateixi, o si finalment es veurà obligada a triar.

Una enorme taula presideix l’escenari del Tantarantana (escenografia de Yaiza Ares) i els tres personatges protagonistes apareixen atrapats en una sobretaula infinita on cadascú d’ells té la seva versió d’aquesta relació, d’aquest triangle amorós que ha fet trontollar tot. 

Una posada en escena on es barregen el present i el passat, la realitat i el record. Un seguit d’escenes inconnexes on copsem la inseguretat dels tres personatges que lluiten amb els seus sentiments, que són incapaços d’enfrontar-se a una societat que els encotilla i on tenen molta importància les opinions de família i  amics. 

Unes persones, aparentment alliberades, però que són incapaços de dir-se les coses cara a cara. Unes persones que intenten trobar el seu lloc en el món afectiu i sexual i que necessiten l’aprovació de les persones que els envolten, en una societat i una època on la privacitat no existeix.

Unes excel·lents interpretacions per una proposta i un text que ens ha resultat una mica abstracte que no ens ha acabat d’atrapar, però que podeu veure i valorar vosaltres mateixos als Baixos 22 del Teatre Tantarantana fins al 4 de juny.