– 132 (22/23) – Teatre – HAMLET 0.1 (🐌🐌🐌🐌) —– Teatre L’Atlàntida de Vic

Aquest passat divendres 12 de maig, ens vam desplaçar fins a la ciutat de VIC, per poder veure la proposta HAMLET 0.1 que se’ns havia anat “escapant” per diferents motius. A la Sala Joaquim Maideu del Teatre l’Atlàntida vam poder gaudir d’aquesta proposta de Sergi Belbel interpretada per Enric Cambray.

Una magnífica ocasió per poder passar tota la tarda passejant novament per una de les ciutats que estimem més de tot Catalunya i que posseeix un riquíssim patrimoni cultural arquitectònic.

El primer acte de la tragèdia més famosa de Shakespeare, Hamlet, ha estat reconvertit en una divertida proposta on el mateix Hamlet puja a l’escenari per esbudellar pas a pas, paraula a paraula, escena a escena, tot el que s’amaga darrere aquest text universal.

Sergi Belbel (Terrassa, 1963) és un gran dramaturg, director i traductor que ens ha fet gaudir sempre amb les seves propostes en qualsevol dels vessants d’autor o director.

Enric Cambray (Barcelona, 1988) és per a nosaltres un dels millors actors del panorama teatral i seguim, en la mesura del possible, totes les seves interpretacions, des de “LLÀSTIMA QUE SIGUI UNA PUTA” (Teatre Akadèmia, 2012) fins a “PARES NORMALS” (Teatre Poliorama, 2022).

En aquesta versió del clàssic, ens ha ofert una interpretació brutal plena de matisos interpretant, tal com si fos un monologuista, al mateix Hamlet i als diferents personatges que intervenen en el primer acte de la tragèdia shakespeariana. Una gran varietat de registres amb canvis gestuals o de veu i amb una interacció directa amb el públic a qui llença les preguntes que ell mateix es contesta. En un moment de la proposta, surt de la sala per interpel·lar al mateix William Shakespeare, amagat entre bambolines.

Sense escenografia, només una catifa vermella, una tauleta on s’apilen llibres, un tamboret i un micròfon, l’Enric Cambray, que també manipula el joc de llum i el fum, omple tot sol l’escenari amb una entrega absoluta en les dues hores que dura l’espectacle. Amb molta energia i una gran seguretat ens ha deixat totalment bocabadats i ens fa desitjar poder veure algun dia “Hamlet 0.2”.

L’obra dosifica molt encertadament la informació intercalant en l’anàlisi del text de Shakespeare (1603) una anàlisi de la pel·lícula “the birds” de Hitchcock (1963), una anàlisi de les primeres rèpliques d’obres universals com Tot esperant Godot, Don Juan Tenorio, l’Orestíada … i una reflexió sobre els espectadors actuals del teatre i el bon costum de tossir.

Una proposta que ens ha captivat i ens ha fet entendre, o veure de forma diferent alguns dels passatges d’una obra plena de metàfores impossibles de copsar amb una lectura o una representació. Un monòleg que segons hem llegit té prevista la seva continuïtat, ja que es tracta del primer dels 5 muntatges que en Sergi Belbel té previst per explicar-nos al complet l’obra més universal de l’autor bard.