Ahir dimarts 9 de maig, vam fer cap al Teatre Tívoli per veure la producció de La Fura dels Baus, CARMINA BURANA. L’agència Camera, li va encarregar la creació d’aquest espectacle, basat en la cèlebre obra de Carl Orff, l’any 2009. Un espectacle creat per Carlus Padrissa (Balsareny 1959), membre fundador de la Fura dels Baus i que va ser estrenat a l’Auditori de Barcelona i a la Quinzena Musical de San Sebastian.
Aquest espectacle ha rodat per Europa, Àsia i Amèrica i ha estat vist per més de 350.000 espectadors i ara torna per tercera vegada a Barcelona, al mateix Teatre Tívoli.
Un espectacle que no ha suportat gaire bé el pas del temps i que ara hem vist com desfasat i ens han recordat una mica a “Els pastorets”. El mateix Carlus Padrissa manifestava “Sempre es parla de renovar el muntatge, però s’ha convertit en un clàssic i té l’atractiu del vintage”, al nostre entendre un error.
És un espectacle amb música en directe (Orquestra Simfónica Chamartín i CB Creative) amb dramatúrgia, escenografia i direcció de Carlus Padrissa i amb la direcció musical de César Belda.
A escena un cilindre de vuit metres de diàmetre que embolica als músics i sobre el que es projecten les imatges que il·lustren els textos inicials (disseny, vídeo i audiovisuals David Cid / Sagar Fornies). És Increïble i patètic que avui en dia no es puguin llegir els textos traduïts en algun lloc de l’escenari.
Els cantants penjaran de les clàssiques grues de la Fura o se submergiran en el vi, la verema o el foc dins d’un recipient que en determinats moments emergirà de sota la lona del cilindre.
L’original “Carmina Burana” és una col·lecció de poemes dels segles XII i XIII, que s’han conservat en un únic còdex trobat en 1803 per Johann Christoph von Aretin en l’abadia de Benediktbeuern, a Baviera (Alemanya) i que actualment es conserva a la Biblioteca Estatal de Baviera a Munic.
El còdex recull un total de 300 poemes, escrits majoritàriament en llatí, alemany i francès, que enalteixen el plaer per viure i l’interès pels plaers terrenals, per l’amor carnal i pel gaudi de la naturalesa, sempre amb una mirada crítica i satírica cap als estaments socials i eclesiàstics de l’època.
Malauradament, els espectadors no poden entendre el significat de la cantata, a causa que no s’ha volgut sobretitular els poemes.
Segons la història l’any 1225 un grup de monjos, coneguts com els Goliardos, vivien de forma nòmada per Europa. Llibertins i poetes volien viure el present gaudint dels plaers de la vida i trencant amb les normes preestablertes, L’any 1936 Carl Orff (Munic 1895-1982) va trobar els textos dels Goliardos i compon, inspirat en 24 poemes del còdix original, la seva gran obra, Carmina Burana.
El mateix compositor entenia que la seva obra no era només per ser tocada sinó per acompanyar-la d’imatges fantàstiques, i és a partir d’aquesta idea que Padrissa va crear la seva peça.
El muntatge que vam poder veure ahir ens va semblar obsolet, tant per la posada en escena, el maquillatge i vestuari dels protagonistes, com per la tecnologia emprada que segurament resultava molt innovadora a la seva estrena, però que a dia d’avui ha quedat àmpliament superada.
Més de 30 persones a escena entre músics, cantants i ballarines que, al nostre entendre no aconsegueixen “omplir” l’escena, tot i estar encotillats en la petita boca escènica del Tívoli.
Cantants microfonats i un cor que en determinats moments ratllaven el desajust. Els cantants principals han estat les sopranos Amparo Navarro, Hevila Cardeña i Virgina Esteban, els barítons Lorenzo Moncloa i Rajiv Cerezo, el contratenor Angel Martínez i l’actriz Luca Espinosa.
En la línia inclusiva de la Fura dels Baus, els membres del cor han entrat a escena pels laterals de la platea, amb unes llums que il·luminaven les seves faccions i amb les que a estones jugaven amb el públic. Ha estat una mica patètica la petita incursió entre el públic, d’un dels protagonistes que ha fet cantar a un espectador i ha mostrat els seus pectorals enfilat en la cadira d’una espectadora.
Una posada en escena que fa servir recursos massa vistos i que ja no ens han sorprès, tot i que hem de reconèixer que bona part del públic ha aplaudit enfervorit en acabar la representació.
Si en teniu ganes la podeu veure al Teatre Tívoli fins al dia 21 de maig.