Dissabte 6 de maig, en un dia i horari no habitual per nosaltres hem anat a l’Auditori per escoltar el concert de l’OBC batejat com STRAUSS: EL CAVALLER DE LA ROSA.
El repertori ha estat el següent:
- SOFIA GUBAIDULINA (Txístopol, 1931) – MUSIC FOR FLUTE, STRINGS AND PERCUSSION (1994) – (🐌🐌+🐚)
Aquesta ha estat la primera audició del concert per a flauta, corda i percussió de la compositora russa Sofia Gubaidulina, convertida a dia d’avui, en un referent de la creació musical contemporània. La compositora, coneguda per la profunditat religiosa de la seva música, combina el seu misticisme amb una gran fantasia poètica.
L’obra, estrenada el 1994, està dedicada al flautista Pierre-Yves Artaud (París 1976).
Aquesta peça divideix l’orquestra de corda en dos grups que com hem pogut observar, s’afinen separadament, la segona, segons llegim, un quart de to més baix. La música genera dos espais diferents que la compositora identifica com el dia i la nit. La flauta ocupa l’espai central i s’adapta a un àmbit o a l’altra. Són quatre modalitats de flauta que el solista Emmanuel Pahud ha anat utilitzant. La percussió, situada a la mateixa alçada que la corda, envolta els dos espais, dia i nit, simbolitzant el subconscient.
Emmanuel Pahud (Ginebra 1970) és solista de la Filharmònica de Berlín des dels 22 anys. Va iniciar els seus estudis de flauta a Roma, a l’edat de sis anys. Gaudeix d’una extensa carrera internacional com a solista i músic de cambra. Una de les flautes que l’acompanyen és d’or …
Tot i que ens ha agradat l’experiència de veure en directe aquest concert, especialment per la seva dificultat d’interpretació, hi ha hagut alguns moments que ena ha costat força seguir les seves melodies. Valorem la increïble interpretació del solista, que ha estat llargament aplaudit.
_____________________________________
2. MANUEL BLANCAFORT (La Garriga 1897 – Barcelona 1987) – SIMFONIA EN MI MAJOR (1950) – (🐌🐌🐌)
- Allegro
- Canzonetta
- Scherzo
- Allegro vivace
Aquesta simfonia va ser estrenada en 1951 per l’Orquestra Municipal de Barcelona, sota la batuta d’Eduard Toldrà i va merèixer el Premi Ciutat de Barcelona. Una obra que beu de les formes clàssiques i està dividida en quatre moviments, l’últim dels quals ens parla del món del circ i les atraccions. Al llarg de l’obra es fan presents temes d’inspiració folklòrica catalana.
Manuel Blancafort no va rebre una gran formació musical, sent la seva bàsicament autodidacta. El seu pare era especialista en música coral i la infantesa de Manuel Blancafort va transcórrer al Balneari Blancafort de la Garriga, propietat de la família. Ell era el quart de deu fills i va ser pare d’onze fills treballant durant tota la seva vida a una empresa d’assegurances.
És considerat un dels compositors catalans més importants del segle XX i destaca pels seus quartets i la seva obra per a piano solista.
Va obtenir la Creu de Sant Jordi en 1982.
Es va donar a conèixer internacionalment amb l’estrena a París de la seva obra “El parc d’atraccions”.
_____________________________________
3. RICHARD STRAUSS (Munic 1864 – Partenkirck, Baviera 1949) – DER ROSENKAVALIER, OP. 59. SUITE (1909-1910) – (🐌🐌🐌🐌+🐚)
El concert ha finalitzat amb la suite orquestral de l’òpera Der Rosenkavalier de Richard Strauss.
L’òpera es va estrenar a Dresden el 1911 i està situada a la Viena del segle XVIII. Va ser una òpera d’èxit que va encimar a la fama al seu llibretista, el poeta Hugo von Hofmannsthal i al compositor. Després d’òperes com “Salomé” (1905) i “Elektra” (1909) d’un estil politonal i un llenguatge freudià, Richard Strauss va adoptar l’univers mozartià afegint l’esperit vienès de Johann Strauss i els seus valsos. Va compondre una òpera lleugera i humorística que conserva tota la seva esplendor en la suite per a orquestra.
Richard Strauss no es va plantejar elaborar una suite simfònica de la partitura operística, recurs habitual dels compositors de l’època per tal de fer comercial una òpera d’èxit. Va ser tres dècades més tard, el 1944, que el director polonès Artur Rodzinski va decidir dur a terme, amb el permís del compositor, la suite orquestral de l’òpera per interpretar-la amb la Filharmònica de Nova York. És aquesta l’adaptació que hem pogut gaudir en el concert de dissabte.
Amb aquesta peça, hem tornat a vibrar com en les millors ocasions i fins i tot ens ha fet repensar tornar a renovar els nostres abonaments, que fa uns dies ja havíem decidit deixar-los, especialment pel cost econòmic que ens representa.
L’orquestra ha estat magníficament dirigida per Juanjo Mena (Vitòria-Gasteiz 1965). Va començar la seva carrera com a director artístic de l’Orquestra Simfónica de Bilbao el 1999. Actualment, és director titular del May Festival de Cincinnati. El 2016 va ser guardonat amb el Premi Nacional de Música.
Ha estat un gran concert amb una esplèndida OBC (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya).