Dissabte 29 d’abril, a l’Antic Teatre, vam poder veure una proposta del performer Juan Navarro a partir de l’obra i els raonaments del compositor alemany Ludwig van Beethoven.
Un projecte “site specific” d’acció col·lectiva, que es desenvoluparà amb corals de diferents ciutats d’Europa durant 2023 i 2024, amb el títol de “EL COR. PER A QUÈ SERVEIX LA TRAGÈDIA?“. Ha estat representada a l’Antic Teatre únicament en quatre sessions del 27 al 30 d’abril.
Una creació que pren com a punt de partida la frase lapidària atribuïda a Ludwig van Beethoven just abans de morir: “Aplaudiu amics, la comèdia ha acabat”.
Juan Navarro és performer i creador escènic. Des de 1990 forma part del teatre d’avantguarda europeu i és autor, entre d’altres, de peces com “En lo alto para siempre”, de David Foster Wallace, i “El Bosque i Tala”, de Thomas Bernhard. Col·labora amb artistes com Rodrigo García, Jan Lawers, Roger Bernat o Einstürzende Neubauten.
Un cor popular format per persones de diferents professions, gèneres i generacions decideix reescriure els quatre moviments que componen la 9a Simfonia de Beethoven. Una mena de corifeu que coneix les regles de l’escenari els ajuda amb la partitura i els moviments escènics. No volen usar instrumentació, només les seves veus es faran càrrec de la partitura experimental.
A l’Antic Teatre hem pogut gaudir de les veus de la Coral Nova Egara, fundada l’any 1998 a la ciutat de Terrassa que ha estat dirigida per Jordi Lalanza García (Barcelona 1974), director d’orquestra i cor, compositor i pianista.
La direcció de la proposta és d’en Juan Navarro amb en Manel Barnils, arquitecte i dissenyador escenogràfic, com a ajudant de direcció i creador de l’espai escènic.
La interpretació ha estat a càrrec de Juan Navarro i Mercedes Losada.
El sorprenent muntatge (no podia ser d’una altra manera a l’Antic Teatre), mostra que succeeix quan pensem en grup, quan ens movem en grup, quan cantem en grup, de fet quan l’acció col·lectiva supera a la mirada individual. Un grup de persones, que conduïts per Juan Navarro i Mercedes Losada decideixen reescriure els quatre moviments que componen la Novena Simfonia de Beethoven.
Val a dir que al principi la proposta ens va descol·locar força i ens va costar entrar en el que volien expressar amb les seves accions i sons. Però per sort a mesura que l’espectacle s’anava desenvolupant, ens va interessar, malgrat que ben segur no vam captar al 100% el que ens volien transmetre. Això sí, visualment és una proposta impactant.
Unicament les veus reescriuen la partitura.
Durant els assajos, el grup ha parlat sobre els temors i les problemàtiques de la societat actual. No arriben a cap conclusió sobre per què serveix la tragèdia, ja que, en realitat, el que busquen és entendre el cap i el cos de Beethoven, la sordesa implacable que l’aïllava totalment del món i el seu desig d’alliberar la humanitat d’alguna cosa. Potser de la tragèdia.
Una proposta única, diferent, que ens ha fet veure i viure un personatge com Beethoven des d’una òptica totalment trencadora.