– 123 (22/23) – Teatre – EL TEMPS I ELS CONWAY – Teatre Nacional de Catalunya (🐌🐌🐌🐌🐌)

Divendres 21 d’abril fem cap al TNC per veure, a la Sala Gran, EL TEMPS I ELS CONWAY, una obra de J.B.Priestley (Manningham, Bradford, Regne Unit, 1894 – Stratford-upon-Avon, Regne Unit, 1984), amb traducció de Joan Sallent i dirigida per Àngel Llàcer.

L’acció s’inicia l’any 1919 quan la Kay (Bàrbara Roig), una de les filles de la família Conway, celebra el seu vintè aniversari amb una gran festa. Ha acabat la Primera Guerra Mundial i esperen la tornada a casa d’en Robin (Carles Roig), un altre dels germans. Tot és alegria i festa. La Senyora Conway (esplèndida Màrcia Cisterò) és l’adinerada matriarca que, viuda, viu amb els seus dos fills, l’Alan (Biel Duran) i en Robin, i les quatre filles, la Carol (Roser Vilajosana), la Madge (Mar Ulldemolins), la Hazel (Júlia Bonjoch) i la Kay.

Un món tancat en un ambient ple de luxes i on la sumptuosa sala que apareix a escena ocupa plenament l’enorme escenari de la Sala Gran. L’escenografia i il·luminació de Marc Salicrú s’incorporen al repartiment de l’obra des del moment zero quan va avançant cap a nosaltres al mateix temps que una alegre nena, la Carol, baixa saltant per la platea. Magnífic el disseny de so de Jordi Bonet.

Per la porta del fons de la sala s’intueix una altra sala, encara més gran, on està tenint lloc la festa. Disfresses, cants, el joc d’endevinar una paraula, disbauxa, alegria …. Al cercle íntim de la família també s’incorporen el Gerald Thomton (Albert Triola), la Joan Heldford (Júlia Truyol) i l’Ernest Beevers (Ferran Vilajosana), amb una magnífica i destacadíssima transformació del seu personatge del primer al segon acte.

En aquest primer acte ja podem intuir les diferents cares, expectatives i somnis de tots els membres d’aquesta societat.

Ens va fascinar l’interval entre el primer i segon acte, tot sense pausa, on els tècnics del teatre apareixen a escena i van transformant davant dels nostres ulls, el personatge de la Kay (mentre ella no deixa de caminar), modificant el seu maquillatge i canviant el seu vestuari, per “envellir” l’actriu. D’aquesta manera els espectadors veuen com passen els vint anys que separen els dos actes, amb una posada en escena absolutament genial.

En aquest segon acte, veiem el futur de cada un dels membres de la família, que no tenen res a veure amb el que es dibuixava en el primer acte. Les il·lusions s’han perdut, els diners també i han aparegut els odis i les rancúnies. De rerefons es respiren els aires de la Segona Guerra Mundial.

Un nou canvi escenogràfic, de caracterització (Helena Fenoy) i vestuari (magnífic vestuari de Míriam Conde) ens porten al tercer acte on retrocedim en el temps fins al 1919, per veure el final de la festa d’aniversari de la Kay.

EL TEMPS I ELS CONWAY, és un clàssic de la literatura que, en català només s’havia representat fa trenta anys en una versió dirigida per Mario Gas al Teatre Condal i on Montserrat Carulla era la Senyora Conway. Una versió que restarà per sempre a la memòria, dels que ja pentinem canes.

Aquesta versió d’Àngel Llatzer (amb l’ajudantia de direcció d’Enric Cambray i el moviment de Davo Marín) incorpora a escena, com ja hem explicat anteriorment, als tècnics del teatre i les veus de la regidoria, en determinats moments de la representació, (segons va explicar Àngel Llàcer al col·loqui posterior), com un acte de reconeixement a totes les persones que fan possible que la peça s’aixequi i que els actors es converteixen en personatges.

La banda sonora de la peça és de Manu Guix i voldríem destacar el solo de piano que interpreta Ferran Vilajosana amb un gran virtuosisme.

Un treball actoral coral absolutament magnífic, on cada un dels intèrprets ha sabut trobar, al nostre entendre, el seu paper marcant subtilment les diferències de caràcters i aspiracions de tots els membres de la família: l’Hazel que aspira a casar-se amb un home de diners, la Madge que vol ser directora d’escola i lluitar pels drets del poble, la Kay que vol ser escriptora, l’Alan que no sap ben bé que vol i que com a fill gran es considera arrelat a la casa i a la família, el Robin el fill preterit de la mare que vol viure bé sense treballar gaire i la petita Carol que somnia en fer moltes coses i viure.

Els altres tres personatges molt ben dibuixats, són en Gerald un fred advocat que es converteix en l’assessor de la senyora Conway, l’Ernest un bon vivent que es casa amb una de les filles i la Joan que acaba casada amb en Robin.

Una proposta que podríem qualificar d’excel·lent, tant per les interpretacions com per la direcció i posada en escena amb una escenografia, il·luminació, música i so absolutament espectaculars.

En acabar la representació va tenir lloc un divertit col·loqui, que conduït per Silvia Cópulo, ha comptat amb la participació de l’Àngel Llàcer, en Joan Sallent i tots els intèrprets.