Aquest dimecres 19 d’abril, vam fer cap a la Sala Versus Glòries per veure la segona de les quatre representacions de DOS SOLOS JUNTOS: DOLOROSA-FLORNECIA que ofereix la companyia LaCerda.

L’espectacle sorgeix del procés d’investigació corporal i escènica entorn del concepte d’identitat i la pràctica del ritual partint de les biografies i les arrels dels membres integrants de la companyia. 

LaCerda és una companyia de dansa contemporània creada el 2013 a la ciutat de Barcelona per Maria Carbonell i Edward Tamayo Ruiz. Des de 2019 la direcció artística de la companyia està compartida per tres artistes llatinoamericans: Edward Tamayo Ruiz (Bogotá 1986), Johann Pérez Viera (Caracas 1984) i Valentina Azzati (Buenos Aires 1992). En 2021 es van afegir a l’equip la ballarina i coreògrafa Aina Lanas (Barcelona 1987) com a intèrpret i la Júlia Vernet (Barcelona 1996) com a responsable de la distribució.

A través de la dansa, LaCerda investiga en la creació d’universos inquietants relacionats al fet aliè i desconegut. Treballa des de l’experiència, la sensació i la visceralitat amb l’objectiu d’assolir el caràcter primari de la Dansa.

Dimecres vam poder gaudir de dos espectacles units, dos solos representats simultàniament i alternativament. Dos personatges que ens van captivar. 

Els personatges de Dolorosa i Flornecia han aparegut en creacions anteriors de la companyia. El solo de Flornecia protagonitzat per l’Edward Tamayo es va estrenar el 2019 al PUF International Festival de Pula (Croàcia) i Dolorosa, interpretat per Johann Pérez és el personatge protagonista de Dolorosa de los Llanos, estrenada el 2021 a la Sala Hiroshima de Barcelona, en el marc de la Quinzena de Dansa Metropolitana de Barcelona.

FLORNECIA va sorgir arran de la desaparició del germà de l’Edward, Jonatán, el 2019 a Colòmbia. La peça indaga en l’encarnació dels mateixos dimonis, éssers que comparteixen el mateix origen i tros de terra i com la foscor d’aquests dimonis balla a través del cos, amb plaer, perillositat i crueltat.

“Fa més d’un any i mig que el Jonatan està desaparegut. El desig de tornar a ballar amb ell fa brotar aquesta dansa. Ens traslladem al seu poble natal, Mesitas del Colegio, a la regió de Cundinamarca, Colòmbia. Camp i fang, entre violència, pobresa i abandó, la dansa roman. Es vesteix de dimoni i decrepitud, i roman. Es desvesteix com una serp, muda de pell, fa mal fins a la desesperació i sempre, indefectiblement sempre, la dansa torna, recorda i roman.”

DOLOROSA neix de les mirades inquisitorials desencadenades per les seves “mariqueas” de petit a Veneçuela. La peça treballa la relació entre repressió, sexualitat, salvació, religió i càstig, construint un cos rebel i ple de contradiccions.

“Jugar a ser nena, utilitzar les peces de roba de la teva mare o ser descobert amb els llavis pintats, sempre van ser motiu de càstig. Ara, al so de sagetes i redobles processionals, Dolorosa mostra un cos que festeja i pateix, que resa i peca, que s’avergonyeix i s’enalteix, que és flagel·lat i empoderat.”

Dolorosa simbolitza la repressió sexual, la sexualitat no normativa sotmesa pels valors tradicionals i religiosos conservadors. Flornecia és la violència patida i continguda en el propi cos. Dos personatges que en el propi cos contenen les vivències d’unes estructures socials, morals i culturals determinades i determinants.

La proposta de DOS SOLOS JUNTOS ens ha captivat.

Les interpretacions de l’Edward Tamayo i en Johann Pérez són absolutament màgiques, hipnòtiques, d’una força abrusadora i al mateix temps d’una sensibilitat que arriba a l’ànima.

Magnífic el disseny de llums i vestuari de Valentina Azzati, i la música d’Yves del Río que omplen un escenari buit i acompanyen la força dels cossos dels dos ballarins. 

Si us agrada la dansa contemporània, pensem que és un espectacle que paga molt la pena, perquè és diferent i únic. Encara ho podeu veure els dies 25 i 26 d’abril a la Sala Versus Glòries.