Avui diumenge 16 d’abril, a L’Auditori i dins del nostre abonament, el concert batejat com a BEETHOVEN: VIOLIN CONCERTO, on hem pogut escoltar el Concert per a violí de Beethoven, una peça que s’allunya del concert clàssic i ofereix un tractament sorprenent de la percussió.
La violinista solista ha estat la russa Alina Ibragimova i l’OBC ha estat dirigida pel seu titular Ludovic Morlot.
El repertori ha estat el següent:
- OLIVIER MESSIAEN (Avignon 1908-París 1992) – L’ASCENSION. QUATRE MÉDITATIONS SYMPHONIQUES (1933) – (🐌🐌+🐚)
– Majestat de Crist demanant la Glòria al seu Pare
– Al·leluia serè d’una ànima que desitja el Cel
– Al·leluia de la trompeta, al·leluia del címbal
– Pregària de Crist elevant-se cap al Pare
La música del compositor, organista, pedagog i ornitòleg francès és rítmicament complexa. Interessat en els ritmes de l’antiga Grècia i fascinat per l’hinduisme reflexa a la seva música la seva gran fe. En aquesta obra primerenca mostra el seu ideal d’espiritualitat, sons, colors, perfums i imatges es combinen en les quatre meditacions orquestrals que componen l’obra. Els seus continguts s’inspiren en passatges del Nou Testament.
A la primera meditació predomina el metall i pren protagonisme la trompeta, a la segona destaca el predomini de la fusta, a la tercera meditació intervé l’orquestra sencera mentre que l’última està confiada a la corda.
En el primer moviment no hem connectat gens, mentre que ens han agradat força els moviments segon i tercer.
_____________________________________-
2. RICHARD STRAUSS (Munich 1864 – Garmisch-Partenkirch, Baviera1949)
TOD UND VERKLÄRUNG, OP. 24 (Mort i transfiguración) (1888-1889) (🐌🐌🐌🐌)
– Largo (El malalt, pròxim a la mort)
– Allegro molto agitato (La batalla entre la vida i la mort no dona repòs a l’agonitzant)
– Meno mosso, ma sempre alla breve (El moribund veu passar la seva vida davant ell)
– Moderato (La transfiguració anhelada)
Mort i transfiguració és un poema simfònic on incideix en la lluita amb la mort a la qual s’enfronta l’home en els instants finals de vida. El poema és d’Alexander Richter i descriuen l’agonia d’un artista que repassa, en el seu llit de mort, el que ha fet a la seva vida i el que ha deixat de fer, i que ja no podrà realitzar després de la mort. Aquesta composició està dedicada al seu amic Friedrich Rosch i va ser dirigida pel mateix Strauss a la seva estrena el 21 de juny 1890 en el Festival d’Eisenach.
Una peça espectacular, molt ben interpretada, en la que han intervingut gairebé tota l’orquestra.
_____________________________________
3. LUDWIG VAN BEETHOVEN (Bonn, 1770 – Viena 1827)
CONCERT PER A VIOLÍ I ORQUESTRA EN RE MAJOR, OP.61 (1806) (🐌🐌🐌🐌)
Allegro ma non troppo – Larghetto – Rondó
Aquest és l’únic concert per a violí de Ludwig Van Beethoven i va ser estrenat el desembre de 1806 al Theater an der Wien on no va tenir una bona acollida. Una partitura que els crítics de l’època van titllar de “falta de coherència”.
Molt poc interpretada en vida del compositor no va ser fins a mitjan segle XIX quan va assolir l’èxit, en un concert dirigit per Felix Mendelssohn sent solista Joseph Joachim de tretze anys.
La solista de violí ha estat Alina Ibragimova (Rússia 1985), que va estudiar a l’Escola Gnesin de Moscou, l’Escola Yehudi Menuhin i el Royal College of Music de Londres i va tenir com a professors Natasha Boyarsky, Gordan Nikolic i Christian Tetzlaff. Alumna del programa Artista de Nova Generació de la BBC, Ibragimova acumula moltes distincions, com els premis de la Reial Societat Filharmònica i el nomenament com a membre de l’Excel·lentíssim Orde de l’Imperi Britànic a la llista d’honors d’Any Nou el 2016.
Una virtuosa interpretació de la solista i una OBC que com sempre ens ha enamorat. Curiosament, no ens ha regalat cap bis, malgrat els llarguíssims aplaudiments.