– 118 (22/23) – Teatre – LECTURA FÁCIL (🐌🐌+🐚) – Teatre Lliure

Dimecres 12 d’abril, al Teatre Lliure de Montjuïc vam veure la proposta LECTURA FÁCIL, una versió lliure de la novel·la homònima de Cristina Morales que ha adaptat i dirigit Alberto San Juan.

L’adaptació de LECTURA FÁCIL al teatre, és una coproducció del Centro Dramático Nacional i de Bitò que es va estrenar el novembre del 2022 al Teatro Valle-Inclán de Madrid i ha girat per diferents poblacions de l’Estat.

Abans de continuar llegint aquesta ressenya, hem d’aclarir que la valoració “cargolaire”, aquesta vegada no reflecteix exactament la nostra opinió, ja que, malgrat que reconeixem la qualitat de l’espectacle, aquesta vegada l’Imma i jo, diferim radicalment en la nostra opinió i no la vàrem gaudir de la mateixa manera. Personalment, haig de reconèixer que més aviat la vaig patir, en veure l’enorme esforç dels actors amb discapacitat. Soc conscient que la “discapacitat” és més aviat meva, en no poder veure com a normalitzada la seva tasca.

Els quatre personatges principals són quatre dones, cosines germanes, originàries d’un poble del sud d’Espanya que a la ficció, tenen un diagnòstic de diversitat funcional. Viuen a Madrid (a la novel·la viuen a Barcelona), en un pis tutelat i contínuament es troben enfrontades a diferents formes de control social. Elles són quatre persones marcades per diferents diagnòstics de discapacitat associats a trastorns mentals i que tenen dificultat per adaptar-se a les normes.

“L’obra és una bomba dissenyada per rebentar el concepte de discapacitat i reivindicar el dret de tot allò viu a governar-se a si mateix”, ha explicat San Juan.

Cristina Morales (Granada, 1985) llicenciada en Dret i Ciències Polítiques i especialista en Relacions Internacionals viu a Barcelona i és considerada com una escriptora de gran talent. Amb la seva novel·la Lectura Fàcil, publicada en 2018, va obtenir el premi Herralde de novel·la i el Premi Nacional de Narrativa el 2019. És membre de la companyia de dansa contemporània Iniciativa Sexual Femenina.

El títol de la novel·la i de la proposta teatral, deriva del concepte de “lectura fàcil” utilitzat per denominar les adaptacions que cal fer per facilitar la lectura i comprensió d’un text a les persones amb dificultats per poder fer-ho, persones amb discapacitat intel·lectual, persones sense cultura, persones que no coneixen prou bé l’idioma, …

Les quatre protagonistes són la Nati (Estefanía de los Santos), la Patri (Pilar Gómez), l’Ángeles (Anna Marchessi) i la Marga (Carlota Gaviño). Elles assisteixen a sessions de teràpia grupal conduïdes per una psicòloga (Carlota Gaviño) i on també assisteixen Ibrahim (Marcos Mayo) i Antonio (Pablo Sánchez).

Una jutgessa (Desiree Cascales) ha obert un procés per decidir si cal procedir a l’esterilització forçosa de Marga. Ella és una persona que ha decidit viure la seva sexualitat sense posar-se cap mena de límit, i això és un tema que incomoda al sistema establert (i en determinades escenes a alguns dels espectadors, que fins i tot van abandonar la sala).

Una proposta molt dura (per mi duríssima), conceptuada com a comèdia que amb tocs d’humor, mostra la lluita d’aquestes quatre dones contra un sistema que les condiciona, que les obliga a complir unes normes sota l’amenaça constant de perdre el pis o la pensió si no s’adapten a elles. Un sistema que diu que les protegeix, però que veiem com impedeix que puguin viure en llibertat. Un sistema que els hi diu en tot moment el que i el com.

Hem de dir que ens han sorprès desagradablement, els riures d’alguns espectadors davant de determinades accions, que es deriven de la diversitat funcional de l’actor/actriu. Cal aclarir que quatre dels actors pateixen una discapacitat per una paràlisi cerebral.

Però, així i tot, reconeixem unes magnífiques interpretacions de tot l’elenc, destacant la de l’Anna Marchessi, l’Àngels de la ficció que es defineix de bon començament com la protagonista de l’obra i autora del llibre, la de l’actriu Desirée Cascales que en el seu paper de jutgessa ens ha ofert un monòleg colpidor (sobretitulat) i afegeix la seva magnífica gestualitat a la veu en off de la jutgessa. Molt irònic i divertit el paper de Pilar Gómez “la Patri”, en les seves declaracions davant la jutgessa, tant pel que diu per com ho diu.

Un gran treball coral que a més, en la funció d’avui ha ensopegat amb una apagada general, que els actors han sabut sortejar amb simpatia.

Una apagada tècnica, que malauradament al Teatre Lliure de Montjuïc, acostuma a passar massa sovint i que ha ocasionat més d’una vegada la cancel·lació d’algun espectacle en mig de la representació. Per sort, aquesta vegada, es va poder solucionar després d’uns llargs minuts d’espera i d’indecisió.