Fa molts i molts anys, quan encara teníem els nens petits, vàrem anar a Esparreguera a veure La Passió, aquella versió en dues parts (matí i tarda). Des de llavors no havíem tornat a veure una Passió representada en un Teatre. Malgrat que no som creients, ara ens venia de gust parlar-ne i fer una ressenya en aquest Blog d’Arts Escèniques, que vam encetar ara fa tretze anys. Que millor dia per tornar que un Divendres Sant.

Doncs precisament per això, ahir 7 d’abril, Divendres Sant al matí, vam fer cap a Olesa de Montserrat per tal de poder veure LA PASSIÓ, …. “l’anònim resultat de milers d’esforços amb nom i cognoms”.

En l’incomparable marc del Nou Teatre de la Passió, inaugurat l’1 de maig del 1987 (teatre que va substituir al que havia quedat destruït el 23 de febrer de 1983 en un incendi), va tenir lloc una de les vuit representacions d’enguany. Un teatre amb capacitat per a 1.496 persones, dissenyat per l’arquitecte Jan Baca i Pericot (Terrassa 1934), expressament per allotjar l’espectacle.

Un dels trets diferencials d’aquest teatre és la boca d’escenari, diuen que una de les més grans del món, amb 30 metres d’amplada i 7 d’alçada.

L’edifici compta amb tres plantes i vestidors amb capacitat per a més de 500 actors, sala de maquillatge, magatzem de vestuari, taller escenogràfic, taller tècnic, i una seu social, el Cafè del Teatre, animat punt de trobada de la ingent quantitat de persones que de manera totalment altruista participen, d’una manera o un altre en la Passió.

LA PASSIÓ D’OLESA, guardonada amb la Creu de Sant Jordi l’any 2002, és una bella tradició que ha anat passant de pares a fills durant generacions. La primera referència escrita està documentada l’any 1538 i la tradició l’ha convertit en un espectacle teatral que es considera patrimoni del nostre país i ha esdevingut un dels símbols de la Setmana Santa a Catalunya.  

Segons podem llegir, durant el segle XVI es va representar en l’àmbit urbà com a cerimònia cívica, representacions que, amb el temps, l’església va reconduir a l’interior del temple. Cap al 1840 aquestes representacions van ser prohibides per la mateixa església, ja que el grup d’actors aficionats que les duien a terme no només representaven obres religioses

La població d’Olesa va arribar a tenir dos teatres i dues Passions, un era el Teatre Principal construït el 1847 i l’altra el Circol, construït a principis dels anys vint. L’any 1919 el Teatre Principal va deixar de representar La Passió. El 1924 un nou teatre conegut com “Els Solistes” (actual Teatre Olesa) tornaria a acollir la representació d’una segona Passió. Tot va quedar interromput durant la Guerra Civil, reprenent-se les representacions el 1940.

El text que actualment es representa és de Joan Povill i Adserà (Vilalba dels Arcs,1903- Olesa de Montserrat,1985), crític, escriptor i dramaturg. “La Passió de N.S. Jesucrist” (1947), és un drama sacre en vuit actes escrit en vers, que el mateix autor va anar refent fins al 1960 quan va donar la versió per definitiva. Es representa en exclusiva a Olesa des del mateix any 1947, quan es van estrenar diferents quadres de l’obra i s’intercalaven amb versos de fra Antoni Sant Jeroni (s. XVIII). 

La música és obra de Josep Maria Roma i Roig (Alguaire 1902 – La Floresta 1981), pianista, organista, compositor i director d’orquestra. Fins a l’any 1976 la música era interpretada en directe, però d’aleshores ençà fins a l’actualitat s’ofereix la versió enregistrada, al mateix teatre, l’any 1997 per l’Orquestra Simfònica del Vallès i el Cor Madrigal dirigits per Salvador Brotons.

L’escenògraf Pere Franscech i Subirana va dissenyar l’escenografia, el vestuari i el muntatge que es van estrenar l’any 1987 amb la inauguració del Nou Teatre.  La construcció de l’escenografia va comptar amb els germans Castells i Planas de Cardedeu i amb la participació d’artesans i gent d’Olesa.

Una escenografia que tal com hem pogut comprovar en finalitzar la representació, compta amb nombrosos elements mòbils i polivalents i una esplèndida infraestructura que permet, amb diferents mecanismes: estructures giratòries, elevadors hidràulics i teler contrapesat, facilitar l’entrada i sortida dels decorats a escena.

El vestuari està format per més de 1.300 peces que van ser renovades, quasi totalment, l’any 2014, conservant la versemblança històrica marcada per en Pere Francesch i Subirana.

Actualment, compta també amb un sistema de sobretítols en castellà i angles, que es projecta en unes pantalles damunt l’escenari, que potser caldria millorar una mica la seva visibilitat.

L’espectacle que hem pogut veure enguany és una versió renovada d’aquest, efectuada l’any 2022 i que s’ha consolidat aquesta temporada. Un espectacle que ha afegit més efectes dramatúrgics dotant-lo de més emocionalitat i amb una millora notable del so que afavoreix l’espectacularitat de la música sense minvar en absolut el poder de la paraula. 

Una història de tots coneguda, on es potencia la visió dels conflictes entre els poders polítics i econòmics de l’època i on les dones protagonistes adquireixen rellevància, Maria, la “mare coratge” i comprensiva amb el camí del seu fill, Maria Magdalena que pren un paper més protagonista, ocupant fins i tot un lloc a la taula del Sant Sopar, i Clàudia, la dona de Ponç Pilat que en altres Passions que havíem pogut veure, ni tan sols apareixia.

Una representació molt més curta i àgil (dues hores), on les escenes ja no sempre segueixen estrictament l’ordre cronològic, amb alguns moments de flashback, i on l’enllaç entre quadres és fluid i vibrant. Els personatges principals mostren els seus sentiments, dubtes i contradiccions i ens apropen la història.

Una Passió a la qual s’ha dotat d’un nou tractament dramatúrgic, tècnic i escenogràfic sorgit de la feina desinteressada de tot un poble implicat, i sota la batuta de Xavier Povill i Joan Gil.

L’aspecte religiós, que hi és present, no és l’únic punt de vista. A la Passió d’Olesa hi ha tradició cultural, història de la cultura catalana i la llengua i un homenatge al teatre amateur de sempre.

Com notareu en el que hem explicat fins ara, ha estat un espectacle que ens ha emocionat per la implicació de tot un poble, però també per l’espectacularitat d’una producció d’una enorme qualitat tècnica. No cal dir, que aquesta Passió ha estat l’escola de molts actors que participen sempre altruistament. Ahir per exemple ens vam creuar amb en Quimet Pla que estava ajudant a acomodar el públic i a més tard a l’escenari vam estar xerrant amb l’actor Isidre Montserrat, que actua regularment en aquesta producció.

Des d’aquí animen a tothom a veure aquesta peça per la seva gran qualitat, la seva potent posada en escena i sobretot per donar suport a tot un poble que generació rere generació lluita per preservar un patrimoni cultural inestimable.

Encara la podeu veure el diumenge 16 d’abril (11 h), el dissabte 22 d’abril (18 h) i el dilluns 1 de maig (18 h).

També aprofitem per agrair a la Roser, la seva rebuda, la seva amabilitat i simpatia, i les profitoses explicacions que ens ha anat fent al llarg de la visita a l’interior del teatre que hem fet amb ella, en acabar la representació.