Al Teatre Lliure de Gràcia, ahir dijous dia 6 d’abril, vam poder gaudir d’una veritable joia teatral, TOT EL QUE PASSARÀ A PARTIR D’ARA, un espectacle d’una gran qualitat, especialment per la dramatúrgia de Joan Yago, la idea i direcció de Glòria Balañà i Altimira, però sobretot per l’esplèndida interpretació d’en Nil Cardoner.

En Nil Cardoner (Girona, 1998) enfronta el seu primer paper en solitari després de les seves interpretacions a sèries televisives com “Polseres vermelles” (2011) o a l’actual “Com si fos ahir” i la seva participació en obres com “VICTORIA” (TNC en 2016), “UNA HISTÒRIA REAL” (La Villarroel en 2019) o “QUI ESTIGUI LLIURE” (Off Villarroel en 2022) i més recentment “ROMEO I JULIETA” (proposta que malauradament nosaltres ens vam perdre) (Poliorama 2022).

En aquesta obra el Nil és l’Èric, un adolescent que ha d’afrontar la mort del seu pare malalt d’ençà que ell era un nen.

L’Èric té setze anys i aquesta dada li resulta sorprenent: “Com puc ser tan jove i sentir-me tan profundament esgotat?” Això és el que pensa aquesta nit mentre mira la tele amb les vambes posades i el mòbil a sobre de la panxa. D’aquí a pocs minuts rebrà un missatge: “Vine ara. Si vols acomiadar-te del pare, has de venir ara.”

Una proposta que ens acosta a la vivència de la malaltia i la mort d’una persona cabdal de la nostra vida, en aquest cas la malaltia i la mort del pare d’un adolescent que tot just comença a saber qui és i comença a intuir qui vol ser. 

L’Èric ens fa entendre que el moment de la mort anunciada, de l’obligat acomiadament, és el moment dels records, dels projectes que mai arribaran a ser, de les preguntes que ja no tindran resposta, de les converses que mai s’arribaran a tenir i sobretot és el moment de la por, de la terrible sensació de no saber que és el que passarà a partir d’aquell moment.

A escena vivim amb l’Èric el seu viatge nocturn a través de la ciutat, en el bus de la línia 70 que l’ha de dur a l’hospital, on el seu pare s’està morint. Allà hi són la seva mare i el seu germà petit, en Lluís. Ell emprèn una cursa desesperada per arribar a temps i al mateix temps lluita contra l’impuls desesperat de no anar-hi, la por a enfrontar-se a l’abisme que intueix que s’obrirà a la seva vida, la por al dolor i a l’angoixa de la pèrdua. 

Un text ple de dramatisme i sensibilitat, molt narratiu, amb un llenguatge senzill i una posada en escena d’un ritme frenètic, tant de paraula com de moviment. La direcció ha conduït magistralment el recorregut d’aquest adolescent que des del sofà de casa seva on veu la tele endormiscat, corre, plora, somia, riu … i avança desesperadament al que serà l’últim instant compartit amb el seu pare.

En Nil interpreta magistralment els diferents estats d’aquest noi adolescent, que s’angoixa i lluita davant la imminència de la mort, que no per esperada, i potser fins i tot desitjada, és menys temuda. Una interpretació totalment esgotadora i dotada d’una veracitat que ens ha corprès i emocionat. Dolor, ràbia, frustració, por, ……

L’espai escènic d’Ona Grau, la il·luminació de Sylvia Kuchinow, el vídeo d‘Alfonso Ferri i el so d‘Àlex Polls acompanyen magníficament aquest monòleg, des del moment zero de la representació.

Però malgrat que és una obra que ens enfronta a la mort, al patiment i a l’angoixa que aquesta mort genera en les persones que continuen vivint, cal remarcar que està dotada de moments que ens provoquen el riure i suavitzen el discurs.

La sorprenent música en directe dels músics Víctor Hugo Ballesteros, Marco Tulio Palacio i Juan Carlos Riaño, la descripció del viatge en taxi del protagonista o la seva trobada amb un nen vestit de pingüí en són bons exemples.

TOT EL QUE PASSARÀ A PARTIR D’ARA, ha prorrogat funcions fins al dia 23 d’abril, al Teatre Lliure de Gràcia, i pensem que és un dels imperdibles d’aquesta temporada.