– 112 (22/23) – Concert de l’OBC – BEETHOVEN 5 – L’Auditori – (🐌🐌🐌🐌🐌)

Ahir matí de diumenge 2 d’abril, va ser matí de concert de l’OBC a l’Auditori, aquesta vegada batejat com a BEETHOVEN 5.

El programa d’aquest concert de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), dirigida pel seu titular Ludovic Morlot, ha estat el següent:

1. SIMFONIA N. 60 EN DO MAJOR, HOB. I/60 “IL DISTRATTO” (1774) (🐌🐌🐌🐌) – primera audició.

FRANZ JOSEPH HAYDN (Rohrau, Àustria 1732 – Viena 1809)

I. Adagio II. Andante III. Menuetto IV. Presto V. Adagio di lamentatione VI. Finale: Prestissimo.

Aquesta simfonia va ser adaptada de la música que Haydn va compondre per a una comèdia del dramaturg francès Jean-François Regnard anomenada “Le Distrait”. La comèdia parla d’un home tan distret que confon el nom de la seva promesa i gairebé oblida el seu propi casament.

En aquesta simfonia es pot apreciar el gran sentit de l’humor del compositor que introdueix sorpreses musicals i una narració gairebé teatral. Una peça on cada secció de l’orquestra té el seu paper. Amb interrupcions que trenquen el fil del discurs i canvis sobtats de tempo que ens porten a un final sorprenent i divertit. A l’inici de l’últim moviment el tema principal s’atura i les cordes es posen a afinar, el director llença la partitura a terra i marxa i és l’orquestra qui, sense director, torna a començar.

Nosaltres ens vam creure que l’emprenyada del director era real i ens ho vam empassar. Per sort, uns amics ens van informar de la broma en el descans.

_________________________________________________________

2. CONCERT PER A TROMPA I ORQUESTRA – (🐌🐌) primera audició

HANS ABRAHAMSEN (Copenhaguen, 1952)

I. Sehr langsam und mit viel Ruhe II. Stürmisch und unruhig III. Sehr langsam, ohne Zeit

El solista d’aquesta peça ha estat el trompista basc Juan Manuel Gómez que des de la temporada 2010/11 és trompa solista de l’OBC i professor de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).

Hans Abrahamsen és un compositor danès vinculat al moviment de la “Nueva Simplicidad”, un moviment nascut als anys seixanta com a resposta a la complexitat de la música centreeuropea d’avantguarda. El seu primer contacte amb la música va ser a l’escola on tocava la trompa. A conseqüència d’una paràlisi cerebral, el compositor danès tenia limitat el moviment de la mà dreta. La trompa és un dels únics instruments que es pot tocar amb la mà esquerra. Hans Abrahamsen és un dels grans compositors del segle XXI.

El Concert per a trompa i orquestra està dedicat al reconegut trompista alemany Stefan Dohr que el va estrenar amb la Filharmònica de Berlín el 2020. Es tracta d’una partitura que explora la riquesa tímbrica de la trompa, una peça exigent que obre espais per al solista, però que a nosaltres no ens ha acabat d’agradar.

_________________________________________________________

3. MEMORIAL TO LIDICE (🐌🐌🐌+🐚) – primera audició

BOHUSLAV MARTINU (Policke, República Txeca 1890 – Liestal, Suïssa 1959)

El poema simfònic breu “Památník Lidicím” (Memorial per a Lidice), H. 296 és una elegia al poble txec de Lidice, que va ser massacrat i arrasat pels nazis durant la Segona Guerra Mundial. El 1942 la ciutat va ser arrasada i no va sobreviure cap home, mentre que les dones i els nens van ser massacrats en camps de concentració.

La va compondre des del seu exili als Estats Units i en ella inclou una referència musical a la “Cinquena simfonia” de Beethoven, convertida en cant fúnebre. És justament aquesta Cinquena simfonia la que ha tancat el programa del concert.

_________________________________________________________

4. SIMFONIA N.5 EN DO MENOR, OP. 67 (1804 -1808) (🐌🐌🐌🐌🐌)

LUDWIG VAN BEETHOVEN (Born, Alemanya 1770 – Viena 1827)

I. Allegro con brio II. Andante con moto III. Allegro IV. Allegro

Aquesta simfonia va ser estrenada al Theater an der Wien, a Viena, el 1808 sota la direcció del mateix compositor. Una obra de llarga gestació que va transformar el significat de la música simfònica. Es tracta d’una de les composicions més conegudes de la música clàssica i es va popularitzar sota el nom de “Schicksals-Sinfonie” (Simfonia del destí).

Des de la Segona Guerra Mundial va ser anomenada “Simfonia de la Victòria” i la BBC va utilitzar les quatre primeres notes per emetre un senyal de victòria entre les forces aliades, “V” és alhora el caràcter de numeració romana de la simfonia i la inicial de la paraula victòria. El ritme inicial del primer moviment es va fer servir per identificar la lletra “V” en codi morse, curt-curt-curt-llarg.