Dijous 30 de març vam fer cap a l’Antic Teatre per veure la proposta de l’artista performer Luiz Felipe Lucas, batejada com WANT- NO ESTAMOS AHÍ O LA PRESENCIA DE LA AUSENCIA.

Es tracta d’un projecte seleccionat en la convocatòria de residències artístiques Antic Teatre 2023, on des del mateix dia 30 de març fins al dia 2 d’abril, es podrà veure el resultat del seu treball.

Un treball d’investigació escènica amb Santiago Latorre com a dissenyador de so i tècnic, i realitzat en col·laboració amb “Laboratorios de Innovación abierta del centro de arte y tecnología Etopia” de Zaragoza.

Aquesta proposta és el resultat del desenvolupament i l’evolució del seu espectacle “El Tiro”, estrenat a Barcelona el juny del 2020, com a part de la Konvent Residence Barcelona i que es va exhibir de juny a novembre del 2021 al MuseumsQuartier/Viena.

La sala Perifèria Cimarronas, li va programar el juny passat.

Luiz Felipe Lucas és un creador especialitzat en la tècnica física de Jerzy Grotowski i al llarg de la seva carrera ha treballat amb Marina Abramović a l’exposició Terra Comunal. És membre fundador del col·lectiu Legítima Defensa al Brasil i del col·lectiu d’actrius, actors i creadors escènics negres, Tinta Negre, a Barcelona. 

Un creador teatral que posa l’accent en la interpretació física, prescindint d’escenografia o maquillatge. El llenguatge físic utilitzat, es posa al servei d’un seguit de preguntes que s’ha fet, i mira de saber representar a escena, i per tant fer present, un concepte com el de l’absència.

La investigació busca encarnar aquest espai entre la presència i l’absència, o allò que jo anomeno ‘la presència de l’absència’. Com és que allò que ens falta pot ocupar tant d’espai en la nostra existència? Com un cos escènic pot presentar una absència?

Aquestes preguntes inicials formen la columna vertebral d’aquesta actuació.

Entrem a la sala, i Luiz Felipe Lucas, al fons de l’escena ja corre, sembla que està fent una carrera. Va canviant la seva manera de córrer, el moviment de les mans, les expressions de la cara, però no deixa en cap moment de córrer. 

La música que l’acompanya va variant, però ell no deixa de córrer mentre avança cap a les grades per tornar a retrocedir. De cop, una parada, ell immòbil i una veu en off que ens parla de Troia, de la presència i de l’absència i de la foscor que omple tot.

Una bona estona a les fosques i de mica en mica ell tornar a córrer, aquesta vegada totalment despullat, ….

Una proposta que ens ha sorprès (com gairebé tots els espectacles de l’Antic Teatre), i aquesta vegada tota l’estona a escena hem vist a un home córrer. Una d’aquelles propostes que valorem per la feina que hi ha al darrere, especialment per l’esforç físic que ha de representar per l’artista, però de la que ens agradaria saber-ne més, ja que ens agradaria entendre al 100% el que ens ha volgut explicar i perquè ho ha fet d’aquesta manera.

Al final de l’espectacle, durant els aplaudiments l’actor no saluda pas i continua corrent … i quan tothom surt de la sala, ell continua corrent…