Aquest passat dimarts 21 de març, vam fer cap al Teatre Goya per veure UNA TERÀPIA INTEGRAL, una proposta que no vam poder veure la temporada passada quan va fer estada a La Villarroel. Una obra escrita i dirigida per Cristina Clemente i Marc Angelet i protagonitzada per Abel Folk, Llum Barrera, Roger Coma i Laura Porta.
Hi ha hagut dos canvis en el repartiment, Llum Barrera (que retorna als escenaris catalans després de 15 anys) i Laura Porta, han substituït Àngels Gonyalons i Andrea Ros, i pel que ens expliquen en el col·loqui que ha tingut lloc en acabar la representació, hi ha hagut també un canvi en la resolució final de la proposta.
Una comèdia que ens parla de la necessitat d’obrir-se als altres i creure en alguna cosa que doni sentit a les nostres vides. Tres persones s’apunten a un curs intensiu de quatre setmanes per aprendre a fer pa. Un curs que imparteix en Toni Roca (Abel Folk) amb poques places i on els candidats passen per un procés de selecció. Els tres alumnes tenen interessos i viuen moments vitals totalment diferents.
Un curs que parteix d’una curiosa premissa: “Per fer un bon pa, no cal tenir la millor farina o el llevat més fresc, per fer un bon pa, cal estar bé amb un mateix.”
Els tres alumnes, la Neus (Llum Barrera), la Laura (Laura Porta) i el Bruno (Roger Coma) són conduïts pel mestre forner, en realitat una mena de gurú que treballa la salut emocional, a explorar les ferides i cicatrius que cadascú d’ells porta dins i que li impedeix desenvolupar-se tal com voldria. Tres persones que actuen i viuen condicionades per allò que els altres esperen d’ells i que no es correspon amb els seus desitjos. Han de lluitar amb les seves pors particulars.
Cristina Clemente i Marc Angelet van treballar per primera vegada a quatre mans a LAPÒNIA, obra que vam poder veure en 2019 al desaparegut Club Capitol.
UNA TERÀPIA INTEGRAL presenta un text sense fissures amb uns personatges molt ben definits, un text que vol explorar les noves espiritualitats i les noves teràpies que ens envolten, sense pretendre, en cap cas fer cap denúncia de la seva validesa.
Tal com ens han comentat al col·loqui, aquest text va ser escrit pensant ja en els actors que ho interpretarien. En Toni Roca ens presenta tres de les seves sessions, “amassar”, “reposar” i “enfornar” que sota la màscara de l’obrador i el pa, ens va descobrint l’autèntica personalitat dels tres personatges i el procés que els fa seguir per aconseguir que deixin enrere les seves motxilles personals.
La Neus és una metgessa, cardiòloga, que viu un matrimoni que no la fa feliç, la Laura és una noia que pertany a un cor de gòspel i es mostra tímida i amb problemes emocionals que l’obliguen a medicar-se, i finalment en Bruno, l’hereu d’un imperi familiar que va decidir vendre i que no sap en què ocupar el seu temps, a banda de saltar de terapia en terapia. En Toni Roca és el mestre forner que condueix la teràpia integral molt segur, almenys aparentment, del que fa. Tots quatre ens han regalat unes interpretacions esplèndides.
Una magnífica direcció i posada en escena amb escenografia i vestuari de Jose Novoa, disseny d’il·luminació de Sylvia Kuchinow, disseny de so d’Àngel Puertas i caracterització de Maru Errando.
Molt enriquidor el col·loqui, conduït per Martí Figueras que ha comptat amb la presència dels dos dramaturgs/directors i els quatre actors.
Una bona proposta, que ens ha fet riure i reflexionar a parts iguals i que si no heu vist encara, està programada al Teatre Goya fins al 23 d’abril.