Dilluns 20 de març, vam assistir a la roda de premsa matinal i al vespre convidats al Teatre Victòria, en companyia de 1.200 persones més, a la sessió “especial”, on Antonio Díaz, “El Mago Pop”, va anunciar, que a partir del 17 d’agost representarà el seu espectacle a l’Ethel Barrymore Theatre de Nova York.

Un acte on també va anunciar la compra d’un dels principals teatres de Branson (Missouri-els Estats Units), un teatre amb 2.800 localitats que vol convertir en la seva base d’operacions a Amèrica.

L’espectacle que presenta continua sent “Nada es imposible” al que ha incorporat els detalls que ens fan creure que entrem en una sala d’espera d’un aeroport per embarcar en un vol que ens portarà a Broadway. De fet, “embarquem” per la Terminal A, observem les pantalles que anuncien els vols, veiem l’equipatge al vestíbul del teatre i als seients les indicacions de seguretat del vol.  Un màrqueting que ens ha semblat excessiu.

Cal dir que l’organització de l’esdeveniment d’aquest dilluns ha estat patètica i molt, molt deficitària, ja que si bé havíem rebut indicacions per recollir les entrades a les 19 hores, les indicacions eren errònies i ens han fet anar d’una banda a l’altre i ningú de l’organització sabia del cert com havíem d’actuar per recollir-les. Primer al Molino, (que evidentment estava tancat), després a un bar al costat del Molino (no hi havia cap), més tard a l’av. Paral·lel, 71 (un edifici de la Generalitat on no tenien ni idea del que els hi parlàvem).

Tothom d’una banda a l’altre, intentant entendre el que passava. Finalment, quan s’han aclarit els de l’organització, tothom havia de patir una llarguíssima cua al carrer, durant més d’una hora per recollir les entrades ensobrades a nom de cada convidat. Després de l’emprenyada generalitzada pel tracte rebut, almenys nosaltres ens hem divertit observant l’engalanament de molts dels convidats (vestits llargs, lluentons, corbates…) que contrastava amb la vestimenta “casual” de bona part dels convidats. Això sí, tots fent cua … Evidentment, l’espectacle ha començat amb un retard de més de mitja hora, passades les 20:30 … o sigui 90 minuts després de la cita.

Antonio Díaz Cascajosa (Badia del Vallès, 1986), conegut com “El Mago Pop“, va estudiar Art Dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona i a vint anys va crear la seva primera companyia. En 2008 va ser guardonat amb el Premi Nacional de Màgia.

El 2019 va adquirir en propietat el Teatre Victòria de Barcelona i va estrenar el seu espectacle “Nada es imposible” que ja portava un parell d’anys triomfant al teatre Apolo de Madrid.

Antonio Díaz és el primer il·lusionista espanyol que ha aconseguit un programa de televisió unipersonal que s’ha emès a 150 països a través de Discovery Channel-Discovery Max. En 2021 es va convertir en estrella de la màgia a Netflix amb el programa “Magic for Humans by el Mago Pop” que s’emèt a 192 països. A TV3 porta quatre estius consecutius amb el programa “Res és Impossible”.

NADA ES IMPOSIBLE BROADWAY EDITION, és un espectacle que hem de reconèixer ens ha deixat bocabadats. Un espectacle dirigit per Josep Maria Lari, “El Mag Lari” que imprimeix el seu segell d’elegància i ritme.

Un espectacle amb el suport d’enormes pantalles on es projecten audiovisuals que ens parlen, abans de començar del somni americà del Mago Pop, i un cop iniciat, ens parlen del nen que somiava a fer màgia i volar. La seva mare (interpretat per Carmen Maura), vol que “aterri” i somiï com els nens “normals”.

En començar el vídeo, un borinot que físicament no podria volar, ens acompanya a la casa del Mago Pop a Ciutat Badia. Ell utilitza el borinot com a metàfora del que vol indicar el mateix nom de l’espectacle “Nada es imposible”, fins i tot volar.

Un espectacle amb un desplegament escènic espectacular, pirotècnia i il·luminació enlluernadora i una narrativa que ens parla dels somnis i de què cal lluitar amb constància per aconseguir-los. D’un gran dinamisme i agilitat, el Mago Pop executa els seus números i ens mostra els seus dots de comunicador obtenint els aplaudiments enfervorits i les mostres d’estupor de l’auditori. Ens ha agradat, però en molts moments ens ha semblat força repetitiu, en especial en la “transportació de persones” d’una banda a l’altre.

Jocs de cartes, que veiem a través de les pantalles, jocs de “adivinació”, aparició sobtada d’un helicòpter a escena (tant s’ha parlat que nosaltres esperàvem molt més d’aquest número), el teletransport repetitiu que hem comentat abans i fins i tot el Mago Pop, aconsegueix “volar” per l’escenari …… malgrat tot, creiem que en alguns números era massa fàcil veure el seu truc.

Això si, una producció espectacular, amb una sorpresa darrere l’altra que ha deixat a la majoria del públic absolutament enlluernat.

Ara fa temporada al Teatre Victòria fins al 23 d’abril, tenint prevista la seva tornada al mes d’octubre. Si ho voleu veure, les entrades sembla que volen, malgrat els elevats preus.