Ahir diumenge 19 de març ens vam dirigir a l’Auditori per tal de gaudir del concert de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i el seu director titular Ludovic Morlot batejat com BRAHMS: EL CANT DEL DESTÍ, amb un engrescador programa.
El concert ha comptat amb la participació del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, l’Orfeó Català, la mezzosoprano Marta Infante i el violinista Marc Bouchkov.
El repertori ha estat el següent:
- SCHICKSALSLIED (El cant del desti), (🐌🐌🐌🐌) OP. 54 per a cor i orquestra (1868-1871)
JOHANNES BRAHMS (Hamburg 1833-Viena 1897)
Aquesta cantata forma part d’un conjunt d’obres de la mateixa època i és considerada com una de les millors obres corals de Brahms. Està basada en Hyperion, un poema de Friedrich Hölderlin i va ser estrenada a Karlsruhe l’octubre del 1871.
El tema poètic de la peça oposa la condició humana a la joia celestial dels déus, descrivint la felicitat dels déus i el sofriment de la humanitat. Passatges molt contrastats en la partitura que distribueix el poema en tres estrofes, la invocació, la descripció de la condició divina i la descripció de la condició mortal.
El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana dirigit per Xavier Puig, va ser creat l’any 1990 per l’Orfeó Català amb la missió de difondre la música coral, promoure la recuperació del patrimoni musical català i fomentar la nova creació.
L’Orfeó Català sota la direcció de Pablo Larraz és un dels cors de referència del país fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives.
—————————————–
2. THE LYRE OF ORPHEUS per a violí, percussió i cordes (2006) (🐌🐌🐌)
SOFIA GUBAIDULINA (Txístopol, Rússia 1931)
1ª audició-estrena nacional
La compositora russa és coneguda per la profunditat religiosa de la seva música. Les seves composicions van ser etiquetades d’irresponsables per la seva exploració de les afinacions alternes. A mitjans dels anys setanta va crear el grup “Astreia”, un grup d’improvisació amb instruments folklòrics. La seva música està marcada per la combinació d’instruments inusuals. Actualment viu a Alemanya.
The Lyre od Orpheus va ser un encàrrec del Festival de Basilea “les muséiques” i és la primera part del tríptic “Nadeyka” (la segona per a flauta i orquestra i la tercera únicament per a orquestra), tres obres unificades per la idea comuna de la correspondència entre un interval i la diferencia de to produït per aquest.
Els intervals sobre els quals està construïda la peça responen, com explica la mateixa compositora, al sistema pitagòric en què es basa la llegendària afinació de la lira d’Orfeu.
Ens va costar entrar en aquesta peça, però finalment ens va agradar força.
El solista d’aquesta peça ha estat Marc Bouchkov (1991), violinista belga d’origen russoucraïnés, un artista polifacètic que pertany a una família de violinistes. Va rebre la seva primera classe de la mà del seu avi a l’edat de cinc anys. Guanyador de nombrosos premis internacionals, actualment és artista resident a l’Orquestra Filharmònica dels Països Baixos.
Ens ha ofert tres de bisos d’un virtuosisme impecable.
—————————————–
3. TRISTIA N.2, OP. 18 “LA MORT D’OPHÉLIE” (1848) (🐌🐌🐌+🐚)
HECTOR BERLIOZ (La Côte-Saint André1803-París 1869)
1ª audició.
La mort d’Ophélie és una de les tres peces de “Tristia” (Tristeses) per a cor i orquestra, les tres obres es van compondre en diferents moments de la vida del compositor tot i que es van publicar conjuntament el 1852.
A la mort d’Ophélie, Berlioz es basa en el conegut personatge de Shakespeare per compondre aquesta peça simfònica-coral sobre un poema d’Ernest Legouvé. Posa música a la tràgica mort d’Ofelia al quart acte de Hamlet. Originàriament, era una cançó per a veu solista i piano.
—————————————–
4. PSALM 130 “DU FOND DE L’ABÎME” (1914-1917) (🐌🐌🐌🐌)
LILI BOULANGER (París 1893- Mézy-sur-seine, França 1918)
1ª audició.
Aquesta peça escrita amb només 24 anys en memòria del seu pare, és una obra mestra que ens indica el que podria haver estat la seva producció musical, si Marie-Juliette Olga Boulanger, coneguda com a Lili Boulanger no hagués mort l’any següent. Un rèquiem de tons foscos on utilitza l’orgue i el cor com a representants de la seva fe catòlica.
Una obra que mostra la connexió personal de l’autora entre el món real i el diví en un viatge musical molt emotiu. Cap al final de la peça, la interacció de la mezzo amb el tenor podria simbolitzar la trobada de la compositora amb el seu pare al cel.
La mezzosoprano Marta Infante (Lleida 1964) va estudiar cant a la República Txeca i la seva trajectòria s’ha centrat en el terreny simfònic amb especial dedicació a la música antiga.
Ha estat un gran concert on no podem deixar de destacar la innegable qualitat de la nostra orquestra que avui ens han ofert tres primeres audicions.