Aquest dilluns 13 de març, a l’Off de La Villarroel vam anar a veure SCRATCH, una obra en forma de monòleg teatral escrit per Daniel J. Meyer, dirigida per Montse Rodriguez Clusella i protagonitzada per Clara Mingueza.
SCRATCH es tracta del tercer treball de la companyia AKA Teatro, després de ‘”A.K.A. (Also Known As)” que vam veure a la Sala Flyhard el 2018 i “UPPGIVENHET” que hem pogut veure al TNC aquest passat mes de gener. AKA Teatro va ser creada per Daniel J.Meyer i Montse Rodríguez Clusella amb la finalitat d’acostar al públic temes polèmics amb nous llenguatges. Aquesta proposta va ser estrenada a Temporada Alta.
SCRATCH és un monòleg sobre la llibertat sexual de les dones i els límits socials imposats a aquesta sexualitat, i ens parla també de la constant necessitat de les dones d’estar bé, amb independència del que realment sentin.
Està ambientada en el món de la nit i la protagonista és una jove discjòquei que es diu Laura, però que es transforma en “DJ Laureen” en travessar la porta de la discoteca on treballa.
Amb música original de Paula Jornet per a les melodies “indies” que la Laura compon, la proposta utilitza llenguatges multidisciplinaris i l’actriu interacciona amb el públic.
Segons declara en Daniel J.Meyer, es tracta d’una obra sobre els contrastos i les contradiccions d’una societat que és cada cop més conscient de la llibertat de decisió que tota dona hauria de tenir i, per altra banda, sabem que existeixen uns prejudicis fixats per les veus més sonores del feminisme … Si és sí, no és no … No sempre. A vegades primer és si i després és no o potser sí però més tard … l’ésser humà no és estàtic.
I aquesta és la finalitat de la proposta, mostrar els dos aspectes d’una mateixa persona, d’una banda, DJ Laureen és una professional d’èxit, empoderada en el seu món laboral i que es mostra agressiva i dominant perquè entén que és l’única manera de sobreviure en el món masculinitzat de la nit. Es permet flirtejar amb els seus companys de feina i juga perillosament la nit.
La Laura, en canvi, té parella i somnia a fer música indie, lluny de la música electrònica que punxa a la disco i l’ha convertit en una reconeguda DJ. Vol una vida tranquil·la al costat de “novio”, la persona amb què comparteix la vida.
Ella, la jove adolescent que tenia uns somnis, viu a cavall entre dos mons, el de la nit a la disco i el que comparteix amb el seu xicot amb qui la relació es va fent més distant. Ella té un desig sexual fort que a casa acaba culminant acariciant la guitarra que representa el que hauria volgut ser. A la disco els estímuls sexuals són molt forts i en Marc, el cambrer, és el seu objecte de desig, fins que apareix un aprenent, el DJ Eneko.
La protagonista, Clara Mingueza fa un impressionant treball físic on demostra les seves aptituds coreogràfiques (coreografia de Guille Vidal Ribas) i la seva excel·lent forma física. En l’àmbit interpretatiu hem de dir que a moments ens ha convençut i fins i tot emocionat, i, en canvi, en altres moments ens ha costat connectar amb ella o/i amb el personatge que interpreta.
Potser la raó principal és que ens separen massa anys, i ja no connectem gaire amb el món de la nit del jovent actual. …. i és que en algun moment a la sala del teatre, envoltats de jovent ens preguntàvem… ¿què fem aquí?.
SCRATCH és el moviment que fan els DJ sobre els plats, fent-los avançar i retrocedir. Segons la Loreen scratch és esquinçar els discos. I arriba un moment en què la Laura sent que se li esquinça la vida.
La Loreen ha coquetejat, s’ha exhibit i ha marcat els seus límits, el problema ha sorgit quan els homes no han acceptat aquests límits. I ella acaba sentint molta culpabilitat, senzillament perquè la societat la fa culpable.
Rasga la teva vida, parteix-la, rasgúñala,
trenca-la, refes-la, replanteja-la, o simplement
llença’t i que passi el que hagi de passar.
Una proposta que només ha programat deu representacions a La Villarroel abans de sortir de gira. Hi serà els diumenges al matí i dilluns al vespre, fins al 2 d’abril.