Dissabte dia 11 de març, vam fer cap al Teatre Poliorama per veure l’últim espectacle de creació de Dagoll Dagom, creat a partir d’un clàssic de la literatura catalana, L’ALEGRIA QUE PASSA de Santiago Rusiñol. I porta aquest clàssic a escena a través de la dansa i la música.

“L’alegria que passa” de Santiago Rusiñol és una obra de caràcter simbolista escrita a Sitges el 1897 i estrenada el 1899 al Teatre Líric de Barcelona per la companyia Teatre Íntim d’Adrià Gual.

DAGOLL DAGOM és una companyia de teatre fundada pel director i poeta Joan Ollé que va estrenar el seu primer treball el 30 d’abril de 1974 “Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos” basat en poemes de Rafael Albertí. 

La companyia va assolir la popularitat l’any 1977 amb “No hablaré en clase” un espectacle que encara recordem, i que parlava de les escoles a l’època franquista. És amb aquella producció que Joan Lluís Bozzo, Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel es constitueixen com a equip de direcció de la companyia. I el llançament definiu cap al teatre musical es produeix l’any 1978 amb “Antaviana” basat en contes de Pere Calders. Han produït infinitat de propostes musicals, però gairebé tothom recorda el seu “Mar i Cel” que han vist diverses generacions.

L’ALEGRIA QUE PASSA ens parla d’un poble gris, monòton i industrial que veu trencada la seva rutina amb l’arribada d’un espectacle musical, una companyia d’artistes liderada per l’ambigu Clown que ha estat contractada per l’alcalde del poble i director de l’única fabrica en tota la població.

Extraordinària l’actriu i cantant, Àngels Gonyalons en el seu doble paper de Clown i Alcalde i amo de la fàbrica i del poble. Un petit canvi de vestuari identifica el personatge i és realment remarcable l’escena on jugant amb l’abric negre que l’identifica com a alcalde, efectua en solitari un diàleg entre els dos personatges. Un altre peça de vestuari la transforma, a estones, en un membre més del poble oprimit.

El Joan (Pau Oliver), fill de l’alcalde, està abocat a una vida avorrida i correcta al costat de la Lina (Júlia Genís), la seva xicota de sempre, i amb el destí prefixat de ser el futur director de la fàbrica del seu pare. El Joan està enlluernat pel carisma de l’estrella de la companyia, la cantant Zaira (Mariona Castillo) a la que ha vist actuar diverses vegades a la ciutat. La cantant està farta de la vida que porta, despertant cada dia en una ciutat diferent i se sent atrapada en la relació tòxica que manté amb el Puck (Jordi Coll), l’home que la va convertir en estrella. El Joan i la Zaira es plantegen fugir plegats, però l’autoritari alcalde obliga el seu fill a desistir dels seus somnis.

En Nil és el jove contestatari del poble (Eloi Gómez) que lluita desesperadament per “despertar” un poble que viu immers en la monotonia de la feina i a les ordres i desitjos d’un alcalde que ho controla tot. Una societat adormida que no reacciona ni es commou amb el fet artístic davant la grisor d’una vida material i consumista que anorrea la poesia i l’esperit creatiu.

Un espectacle musical que ens ha captivat des del moment zero, amb un ritme sense pausa. A partir de l’obra de Rusiñol i amb la dramatúrgia d’Anna Rosa Cisquella, Andreu Gallén, Ariadna Peya i Marc Rosich, s’ha construït una peça que podem titllar de magnífica i immillorable.

El text i la direcció d’escena de Marc Rosich, la música i direcció musical d’Andreu Gallén i la direcció escenogràfica d’Ariadna Peya, han fet d’aquesta peça un musical d’altíssima qualitat.

Els nou artistes interpreten al mateix temps els habitants del poble gris i els membres de la companyia i el repte de la proposta ha estat trobar el punt d’equilibri en la transformació entre un món i l’altre. Segons explica en Marc Rosich, han trobat la fórmula en les transformacions en directe, de manera que amb senzills canvis podem entendre perfectament quin paper interpreta en tot moment cada un dels actors.

Per a la proposta ha comptat amb els nou intèrprets multidisciplinaris i amb Albert Pascual que ha signat l’escenografia i el vestuari, amb David Bofarull que s’ha encarregat del disseny de llums i amb en Jordi Ballbé a l’espai sonor.

La música és el nexe que vertebra tot l’espectacle i està interpretada en directe per la mateixa companyia, als pianos Mariona Castillo, Júlia Genís, Eloi Gómez, Basem Nahnouh, Pau Oliver i David Pérez-Bayona, i a les guitarres Jordi Coll i David Pérez-Bayona. El món del poble amb una sonoritat més electrònica i el dels artistes amb una sonoritat més viva i brillant.

L’extraordinari moviment coreogràfic, també diferencia els dos mons, amb coralitat i moviments en bucle evocant imatges de treball en cadena per al poble, i moviments trepidants que reforcen la individualitat de cada intèrpret per al món dels artistes. Brutal el treball d’Ariadna Peya !!!

Un musical que voreja la perfecció, on la música i la coreografia es fusionen amb el discurs i on, tot i la barreja de disciplines i estils, el resultat és absolutament rodó. Una de les propostes musicals que ens ha agradat més dels darrers anys …. 

… en aquesta ocasió ens a sap greu no poder afegir en la nostra valoració un “cargol” més al nostre límit de 5 cargols.

Com veieu un gran espectacle que ens ha fascinat i que podeu veure o repetir al Teatre Poliorama fins al 14 de maig.