– 098 (22/23) – Teatre – COST DE VIDA (🐌🐌🐌🐌) –—— La Villarroel

Ahir divendres 10 de març, a La Villarroel, hem pogut veure COST DE VIDA (Cost of living), l’obra de la dramaturga Martyna Majok (Bytom, Polonia, 1985), amb traducció d’Adriana Nadal i direcció de Pau Carrió (Barcelona, 1981).

Aquesta obra es va estrenar el 2016 al “Williamstown Theatre Festival”. El 2017 va arribar al “New York City Centre” de l’Off-Broadway. El 2018 va guanyar el premi Pulitzer de drama i la tardor del 2022 es va presentar al “Samuel J. Friedman Theatre” de Broadway. En les tres produccions, i per desig exprés de l’autora, van participar dos interprets amb discapacitat, Gregg Mozgala amb paràlisi cerebral lleu i Katy Sullivan actriu i atleta, nascuda sense cames.

Dues històries diferents i aparentment deslligades, entre dones i homes. Dues relacions i quatre personatges que només tenen en comú la necessitat de l’altre. Una proposta que explora la necessitat d’estimar i sentir-se estimat.

L’Eddie (Julio Manrique) és un camioner exalcohòlic i sense feina. L’Ani (Anna Sahun) és la seva exdona que ha quedat tetraplègica després d’un accident. Es retroben emocionalment d’una manera no buscada expressament per cap dels dos.

La Jess (Katrin Vankova) és filla d’immigrants, graduada universitària, que treballa en diferents feines per poder sobreviure. És contractada com a cuidadora d’en John (Pau Roca), un investigador de renom amb paràlisi cerebral.

A mesura que aquestes quatre vides tan diferents col·lideixen i s’entrellacen, els rols s’intercanvien, s’inverteixen i exposen. La complexitat de cuidar i deixar-se cuidar. Qui ajuda a qui?

Una proposta on quasi no hi ha elements escènics i que posa tot el focus en els quatre personatges i les seves emocions. Un espai buit de Paula Bosch, esplèndidament il·luminat per Guillem Gelabert.

Una magnífica direcció de Pau Carrió i una excel·lent interpretació coral.

Julio Manrique ens ha sorprès des del moment zero, interpretant un paper tendre que mostra la seva desempara en haver perdut l’amor de la seva vida.

Pau Roca interpreta magistralment un personatge discapacitat que acabes creient fil per randa, i que només en els moments en què abandona l’escena, caminant, et recorda que interpretava un paper.

Anna Sahun interpreta una dona que ha vist truncada la seva vida per un accident que l’ha deixat en mans d’altres persones per fer absolutament tot. Ella ens transmet amb la seva veu i expressió facial, la seva frustració i feblesa i al mateix temps la seva actitud desafiant i orgullosa.

i finalment, la Katrin Vankova en el paper de la filla d’immigrants on fins i tot el seu nom és fruit d’aquesta situació. (Jess – Yes – Si) i que es veu obligada a treballar en diverses feines alhora. Ella representa a la mateixa autora, que reviu en el personatge els seus inicis precaris als Estats Units.

Anna Sahun i Pau Roca han pogut interpretar els seus papers assessorats per personal especialitzat de l’Institut Guttman.

Finalment, les històries es creuen i les dues persones cuidadores, necessitades d’estima i cuidats es troben. Però la por al desconegut i la desconfiança dificulta aquesta trobada.

Una peça que ens ha parlat de la solitud, de la necessitat d’estima, dels prejudicis, i també d’una societat que ha estat pensada per a persones autosuficients i que ofereix poques solucions, o solucions inassumibles econòmicament quan una persona pateix una discapacitat.