Dimecres 8 de març era dia d’estrena a La Gleva, el petit teatre del barri del “Putxet i el Farró”, prop de la Pça Molina i també força prop de casa nostra. La proposta té el títol de “GRÀCIA“, una peça teatral escrita i dirigida per la periodista Rosa Molina.   

La catalana Rosa Molina viu entre Barcelona i Oslo. Ha rebut formació en interpretació, direcció i dramatúrgia en diferents escoles, així com en l’Obrador de la Sala Beckett. És també llicenciada en Periodisme i té un Postgrau en Teatre i Educació per l’Institut del Teatre. Nosaltres la vam conèixer com a dramaturga a “MIGRANTE” la peça de teatre documental que vam veure en 2018 a “La Vilella”, la tristament desapareguda sala del Poble Sec. Més tard com a directora i dramaturga de la petita peça “MY HEART WILL GO ON” que vam veure dins del festival Píndoles 2019. Rosa Molina és la fundadora de la companyia Pomodoro. Escriu també en noruec i és una activa integrant de l’escena de la improvisació de la capital nòrdica.

Dues persones, un barri, una tarda de primavera… Així comença GRÀCIA, una peça teatral que ja s’ha vist alguna vegada a Barcelona (Terrats en Cultura 2019) i que ara arriba, en una nova posada en escena, al Teatre de la Gleva.

La Maria (Cristina López) té 23 anys i una bicicleta vermella. Treballa de repartidora i viu al segon pis de l’edifici. Ha pujat al terrat i escriu unes cartes. Està profundament trista i enfadada. Només vol acabar amb la infelicitat que l’envaeix i ha decidit saltar al buit des del terrat.

En Roberto (Xavier Pàmies) té 38 anys. Viu a l’àtic amb el seu gat. Fa poc que la seva parella, l’Antonio l’ha deixat. Se sent sol i ha pujat al terrat sabent que trobaria una altra persona per parlar. Vol fer un porro tranquil i xerrar. Estendre la roba és només l’excusa.

La Maria i en Roberto no s’havien vist mai, però la seva trobada canviarà totalment els seus plans. Comparteixen intimitats i neguits i les seves històries familiars no resoltes.

Un terrat al barri de Gràcia és el testimoni d’aquesta trobada. Una obra amb un text punyent que ens ha fet emocionar. Ens parla de la soledat, la família i el dolor de l’absència.

Unes magnífiques interpretacions que ens han colpit, per la seva autenticitat i versemblança, … i com a nosaltres ens agrada, amb els actors a “tocar” dels espectadors. Un text molt ben escrit i una senzilla i realista posada en escena, que aconsegueix que les interpretacions encara es valorin més.

Paga la pena anar al Teatre La Gleva a veure aquesta petita peça, programada fins al 19 de març.