No acostumem a repetir mai una proposta escènica, però aquesta vegada ens venia de gust tornar a gaudir d’aquesta producció musical.

Aquest passat divendres 3 de març, per tant, vam fer cap al Teatre Tívoli per tornar a veure LA JAULA DE LAS LOCAS, en la que afirmen serà l’última temporada que es representa. A l’octubre del 2018 vam veure per primera vegada aquesta producció en aquest mateix teatre. Podeu veure la nostra ressenya de llavors en aquest ENLLAÇ.

Es tracta de la versió en castellà de LA CAGE AUX FOLLES amb traducció i adaptació de Roser Batalla i Roger Peña. Basada en el musical de Jerry Herman i Harvey Fierstein que es va presentar a Broadway en 1983.  

La plàcida vida de parella d’Albin (Antonio del Valle) i Georges (Armando Pita), propietaris del club nocturn “La Cage aux Folles” de Saint Tropez, es veu totalment alterada per una notícia inesperada. Jean Michel (Bittor Fernández), el fill de Georges, es va a casar amb la filla (Lucia Madrigal Cuadra) d’un diputat ultraconservador (José Luis Mosquera), gran defensor dels valors més tradicionals a la vida familiar. La trobada explosiva entre dues famílies tan diferents desencadena una divertidíssima comèdia plena d’amor i de situacions delirants.

Aquesta vegada no hem pogut tornar a gaudir de les magnífiques interpretacions que en el seu dia ens van regalar Àngel Llàcer (“Zaza”-Albin) i Ivan Labanda (Georges), però després del desencís inicial, hem de reconèixer que les interpretacions dels dos protagonistes d’enguany ens ha satisfet força. Hem tornat a gaudir amb la magnífica interpretació de Ricky Mata com a Jacob, el majordom de la casa. 

Un Musical divertit amb moments realment magnífics, dirigit per Angel Llàcer i direcció musical de Manu Guix i Andreu Gallén. Amb un espectaculat elenc de 28 artistes a escena i 140 canvis de vestuari (Míriam Compte). La coreografia és de Miryam Benedited. 

Molt especialment ens agrada destacar el fet que la música continuï sent interpretada en directe. El que menys és que un espectacle fet a Catalunya i per catalans, no es pugui veure en el nostre idioma, pel fet que per causes econòmiques, necessàriament s’havia de girar fora de Catalunya.

En aquest aspecte, creiem que la Generalitat hauria de fer alguna cosa al respecte, incentivant econòmicament espectacles de gran format com aquest per normalitzar el nostre idioma.

En aquesta ressenya no ens allarguem innecessàriament, ja que vam exposar la nostra opinió en la primera que vàrem escriure l’any 2018.

Un esplèndid musical estructurat en dues parts, a causa de la seva llarga durada, amb un descans entremig de 20 minuts; estarà en cartell, al Teatre Tívoli, fins al 23 d’abril.