Ahir dimecres 1 de març, era el dia de l’inici de representacions al Teatre Romea de la producció L’ADVERSARI, que havia estat l’espectacle inaugural del Festival Temporada Alta 2022. 

L’ADVERSARI està dirigida per Julio Manrique i interpretada per Pere Arquillué i Carles Martínez i ens explica la història real d’un criminal narrada en primera persona per l’escriptor francès Emmanuel Carrère (París 1957). La producció és una adaptació de la novel·la L’adversaire publicada l’any 2000, adaptació realitzada per Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique. 

“El matí del dissabte 9 de gener de 1993, mentre Jean-Claude Romand matava la seva dona i els seus fills, jo assistia amb els meus a una reunió pedagògica a l’escola de Gabriel, el nostre fill gran. Tenia cinc anys, l’edat d’Antoine Romand”.

Amb aquesta contundència comença el llibre de l’escriptor Emmanuel Carrère. Ell va llegir els primers articles d’aquest cas al diari “Liberation” i va decidir escriure el seu primer llibre de no-ficció. Volia seguir el rastre de Truman Capote amb el seu llibre “A sangre fría”. 

“L’adversaire” va ser un llibre que va trigar set anys a escriure, anys que recorda com un llarg i lent malson. Un llibre que va aconseguir escriure quan va decidir convertir-se all mateix en un personatge que explica als lectors la història de l’assassí. I ens explica com va contactar amb en Romand quan estava a la presó, les cartes que es van intercanviar, les sessions del judici, les declaracions dels testimonis, les entrevistes que va fer, l’accés al sumari que va guardar durant anys en capses de cartó, …..

El mes de gener de l’any 1993 Jean-Claude Romand va matar la seva dona, els seus fills, els seus pares, el seu gos i va intentar suïcidar-se, sense aconseguir-ho. Durant els dies següents es va saber que no era metge, com tothom creia, ni tampoc investigador a l’Organització Mundial de la Salut, i que tot el que se sabia sobre la seva vida era mentida. No era metge ni cap altra cosa: ni espia, ni traficant d’armes o d’òrgans, com al principi es va pensar, de tan difícil que és admetre que algú pugui no ser res. Es passava els dies al cotxe sense treballar, a les àrees de servei de les autopistes, i quan va comprendre que estava a punt de ser descobert, va preferir matar els seus, abans que enfrontar-se amb les seves mirades.

Fotografies de David Ruano

Pere Arquillué fa una interpretació brutal en el paper del narrador, és el mateix Carrère que ens transmet tot el que va viure i com va aconseguir escriure el llibre. Però ell interpreta també tots els papers secundaris, la mare, el pare, la dona, el fill, l’amic, el fiscal, el jutge, l’amant, el periodista… amb significatius canvis de veu i una gestualitat determinada per a cada un dels personatges. 

Carles Martínez és l’assassí i dibuixa el seu personatge amb una gran precisió, un individu conceptuat per qui el van conèixer com una persona profundament trista, formal i d’una gran fredor. Una persona “sense sang” que es va transformar en un monstre. 

Tots dos ens han regalat unes extraordinàries interpretacions, la llàstima, i pensem que ho hem de destacar, és la dificultat que hem tingut, des de la fila 14 on estàvem ubicats, en poder sentir amb claredat tot el que deien, especialment a en Carles Martines que com és habitual en ell, parla amb un feble to de veu. Veritablement complicat i a estones quasi impossible. Creiem que és una greu errada dels tècnics de so, ja que els actors anaven microfonats.

L’escenografia d’Alejandro Andújar reprodueix a la perfecció la sala una mica desendreçada d’una casa benestant on les càmeres ocultes ens mostren primers plans dels actors que es projecten a la part superior de l’escena.

Un encert la posada en escena i la il·luminació de Jaume Ventura.

Un paper important juga també l’espai sonor de Damien Bazin que en moments determinats de la narració simula sons o xiulets molestos, d’una gran intensitat que volen donar l’alerta sobre la confusió que provoca el relat tan elaborat de Romand. Unes fabulacions que ell mateix acaba creient tot i saber que són mentida.

Com pot una persona viure durant divuit anys enganyant a tothom?? 

Com pot una persona viure durant divuit anys sense fer res??

Com pot una persona sense ofici generar la confiança absoluta dels qui li cedeixen la gestió dels seus estalvis??

Com pot una persona destruir tot allò que forma part de la seva vida per tal que ningú sàpiga qui és en realitat??

Com pot una persona enfrontar-se al seu dimoni particular? al seu “adversari”???

Una molt bona proposta amb una magnífica direcció i perfecta posada en escena. Excel·lents interpretacions.

Malgrat tot, caldria revisar el tema de l’audició, especialment pel que fa a les darreres fileres del teatre, ja que és un tema que es va comentar entre diferents persones a la sortida del Teatre.

L’ADVERSARI està programada fins al dia 19 de març.