Dissabte 18 de febrer vam anar a la Sala Dau al Sec per veure la seva tercera producció pròpia, BYE BYE, HORT DELS CIRERERS, versionada i dirigida per Mercè Managuerra, directora de la sala.

Mercè Managuerra (Barcelona, 1950) actriu, directora i professora d’interpretació a l’Institut del Teatre, va crear l’empresa Eix 49 S.L. que va gestionar el projecte Teatre Akadèmia des del 2006 al 2015 i gestiona Dau al Sec Arts Escèniques des de 2016. Una gran actriu que va guanyar el Premi Margarida Xirgu a la millor interpretació femenina per la seva creació del personatge de Shylock al “MERCADER DE VENÈCIA“, obra que nosaltres vam poder veure a la Sala Versus Glòries en 2019.

L’hort dels cirerers, és la darrera obra teatral que va escriure el dramaturg rus Anton Txékhov (Taganrog-Rússia 1860 – Badenweiler-Alemanya 1904) el 1903. Estrenada el gener de 1904, al Teatre d’Art de Moscou, no va tenir una bona acollida. Txéhkov s’avançava als temps i aportava formes i reflexions que van resultar inintel·ligibles als seus contemporanis.

Hem vist uns quants muntatges al voltant d’aquesta obra, i ara hem pogut gaudir d’aquesta versió basada en el text traduït per Joan Oliver. Una versió que ha reduït a cinc els personatges: Liubov Andrèievna (Esther Bové), Ania (Laura Muñoz), Ermolai Alexèievitx Lopakhin (Damià Plensa), Pètia Tofímof (Àlex Pereira) i Vària (Sílvia Forns). La versió deixa de banda les trames secundàries i dona força als temes centrals reduint a 19 les escenes.

La proximitat entre espectadors i actors és una de les claus del muntatge, i segons ha manifestat Mercè Managuerra: “L’argument de fons que Txékhov volia explicar és la confrontació amb un mateix quan has de canviar, o canvien, coses importants de la teva vida”. 

Liubov Andreievna, després de cinc anys de residir a París on ha anat a refugiar-se deixant enrere la vida de la finca familiar, es veu obligada a tornar a Rússia. La seva filla Ania de 17 anys la va a buscar. La família la reclama perquè es faci càrrec del moment difícil que tots estan passant: la propietat està a punt de sortir a subhasta. Com que ningú de la família pot fer front als interessos acumulats ni a  la hipoteca, Lopakhin, fill dels antics serfs de la casa, esdevingut ric, compra la propietat. 

Una proposta que s’endinsa en la impotència que produeix un dol no assumit, en aquest cas el de la mare que va marxar de Rússia per fugir del dolor per la mort del seu fill Grixa, ofegat amb tan sols set anys. Una impotència que la immobilitza, que fa que sigui incapaç de concebre cap pla per salvar la casa i l’hort dels cirerers. Fins que no ho perd tot no assumeix la pèrdua.

Ens parla també del dolor que genera dir adeu als llocs d’infantesa, a la casa i el paisatge que han format part d’un mateix des de sempre. Dir adeu als costums, a les rutines del dia a dia. I ens parla també de la por, del vertigen que generen els canvis i la disgregació de la unitat familiar.  

També s’intueixen els canvis socials que han d’esdevenir i que faran trontollar una societat conformada per una classe aristocràtica russa i un poble sotmès.  

Una obra on els seus personatges es debaten en el dolor que hi ha en els canvis de qualsevol mena: personals, familiars, socials, econòmics, polítics i els de la mateixa natura.

“La desaparició de l’Hort pot servir de mirall a la nostra pròpia incertesa respecte dels temps que s’acosten. Com Liubov Andreievna, el personatge central, fugim, no sabem què fer per salvar-nos. No tenim cap imatge real que projecti un futur humanista d’assossec i esperança” explica Mercè Managuerra

Un espai escènic buit, situat al mig de la sala amb grades de públic a banda i banda. L’efecte buscat segons llegim en el dossier de premsa és, que les distàncies entre els personatges siguin massa grans per arribar a ser íntimes. I, d’altra banda, aconsegueixen que la nostra percepció dels neguits dels personatges ens arribi amb més força.

La il·luminació d’Alberto Rodríguez i l’espai sonor espectacular d’Andrea Bel, acompanyen l’acció d’aquests personatges que, potser massa … entren i surten d’escena de forma continuada.

El preciós vídeo de Laia Roigé (modelatge Laia Mestre i pintura Regina Saura) ens mostra l’hort dels cirerers: “una presència culpabilitzadora del paradís perdut”.

“BYE BYE, HORT DELS CIRERERS” és una interessant proposta amb unes acurades interpretacions, malgrat que a l’inici vàrem detectar alguna sobreactuació, que sembla era volguda per la direcció … i que segons la nostra opinió va anant millorant força en el transcurs de la representació. Una posada en escena senzilla però efectiva.

A nosaltres ens ha agradat força i pensem que paga la pena apropar-se a la Sala Dau al Sec, al barri del Poble-sec, on està programada fins al dia 5 de març.