Ahir divendres 17 de febrer, vam fer cap al Teatre La Gleva per poder veure L’ABDICACIÓ, un petit conte moral sobre un rei fictici, primera obra del periodista, crític i productor teatral Albert de la Torre, dirigida per Ramon Simó i interpretada per Xavier Ruano.

L’espectacle es va estrenar al mes de juliol de 2022 a Vic i va fer estada a la Gleva, on ara ha tornat. Aquesta producció  ha comptat amb el suport de VIC (Viver d’Investigació i Creació), amb una residència al Centre d’Osona de l’Institut del Teatre.

Es tracta d’una versió lliure d’El Petit Príncep, que confronta la comunitat amb les seves contradiccions. Un text que intenta posar en evidència com es pot confondre l’individualisme amb el bé comú i com algunes minories col·loquen en primera línia les seves necessitats satisfent-les per davant de les necessitats col·lectives.

En el 80è aniversari del naixement d’El Petit Princep, el rei abdica i ens explica el perquè. Un rei de conte que va néixer en plena II Guerra Mundial, el 1943 a Nova York, de la mà d’Antoine de Saint-Exupéry (Lió 1900-accident aviació sud de França 1944).

El Petit Príncep és un conte poètic i filosòfic sota l’aparença d’un conte per a nens, que a nosaltres ens van fer llegir a la nostra infantesa i del que no vam entendre ni un borrall.

L’ABDICACIÓ és un monòleg que parla de la vida i del teatre, de la realitat confrontada a la veritat, de l’individualisme davant del col·lectiu, del poder, de la riquesa i la pobresa, de la fam dels altres, dels rols autoimposats, dels enganys i dels desenganys. Un al·legat sobre la fi del paradigma social de convivència en el qual s’ha basat la política europea des de la fi de la Segona Guerra Mundial. 

Una persona es lleva de bon matí, amb les seves cabòries, consulta llibres, no sabem ben bé què li passa fins que rep una trucada telefònica i ens assabentem que ha de fer un discurs, que és el rei i que com cada any, el dia del seu aniversari, fa una al·locució per a la població.

Un magnífic text carregat de valors que vol remoure en nosaltres els nostres propis principis i fer que ens qüestionem els de la societat en la qual vivim. Una reflexió sobre el temps que vivim a partir de la figura d’un rei que no ha decidit ser rei, que de fet no vol ser rei i se sent republicà.  

Tal com hem comentat en el col·loqui que ha tingut lloc en acabar la representació, pensem que la utilització del vídeo en aquesta posada en escena no l’afavoreix i per nosaltres ha resultat un impediment per gaudir plenament del text i la interpretació, ja que el mateix vídeo “obligava” en Xavier Ruano a estar pendent de la càmera i depenent d’ella.

Potser en un espai més gran la utilització del vídeo en directe, té raó de ser, però aquí en aquest petit espai on l’actor és a tocar dels espectadors, més que afavorir, malauradament allunya la mirada i la mateixa interpretació. Som conscients que el director ho ha fet volgudament, per què en el col·loqui així ho ha expressat, però a nosaltres aquesta opció no ens ha satisfet gaire.

Una proposta que podeu veure en aquest petit i entranyable Teatre del barri del Farrò de Barcelona, fins al dia 5 de març.