Dijous 16 de febrer vàrem fer cap a una de les nostres sales de referència, la Versus Glòries, per veure PAZZO última producció d’Apunta Teatre.

PAZZO és una petita joia teatral, escrita per Fèlix Herzog, dirigida per Roberto G. Alonso i interpretada per Jordi Banacolocha i Adrian Grösser. 

Félix Herzog és dramaturg, actor i director de teatre. Nosaltres hem pogut gaudir del seu treball en diverses ocasions, com per exemple a la sèrie “La Riera” a TV3, a “CAROUSEL EN CONCERT” o “A CADA REY SU MERECIDO” i molt especialment a “DE PERRAS Y CRIADAS“ (Sala Pangolí 2022), en aquest cas com a autor del text i director.

Una proposta que ens parla del pas del temps i de com aquest afecta els dos personatges que trobem a escena, en Francesco (Jordi Banacolocha) un home ja gran que viu dels records de la seva època daurada, d’una vida dedicada al circ, i en Dàrius (Adrian Grösser) un noi jove, fill d’en Tonino, que havia estat el company inseparable d’en Francesco, i que a la mort d’aquest va ser afillat per ell.

En Francesco i en Dàrius malviuen entre les restes malmeses del que havia estat un dels circs més grans i importants del país. Una carpa al mig del camp i allunyada del poble. No tenen ingressos i viuen de les monedes que en Dàrius obté pidolant a la ciutat.

En Francesco era l’amo del circ i amb en Tonino formaven una parella de pallassos que era una de les seves majors atraccions. Viu del record d’una època passada i no vol assumir que el temps ha fet canviar els hàbits de la societat i ha fet que el circ no estigui entre les prioritats del públic. Tampoc vol assumir que ell ha envellit i potser, ha perdut la seva capacitat de fer riure. Somnia en recuperar l’esplendor passada i voldria que en Dàrius el seguis. Enyora desesperadament la vida d’abans i a les persones que ja no hi són.

En Dàrius no està preparat per seguir aquest camí, ell només ho ha viscut de lluny quan el seu pare marxava de gira amb el circ i ell es quedava amb la mare. De fet, de l’època daurada que recorda el Francesco, ell només n’ha sentit a parlar. Ell no és el seu pare i vol trobar el seu propi camí encara que no tingui clar a on el portarà. Al poble coneix un jove actor d’una companyia que està de pas i que marxarà en uns dies.  

Un dia en Francesco decideix tornar a aixecar un únic passi de comiat, deu anys després que l’últim espectador abandonés la seva carpa. I baixa al poble. La idea sembla de bojos fins que, per a sorpresa de tots dos, algú compra una entrada.

PAZZO ens parla del testimoni generacional, dels lligams familiars imposats genèticament i de les obligacions imposades socialment… de tot allò que se suposa que ens ha de fer ser qui som.

Un text deliciós, d’una gran tendresa que fan seu, i interpreten magistralment en Jordi Banacolocha i en Adrian Grösser, que formen un tàndem perfecte.

Roberto G. Alonso, a qui nosaltres seguim sempre, d’ençà que el vam conèixer a les seves vessants com a actor i com a coreògraf, ens ha sorprès molt positivament en l’acurada direcció d’aquesta peça feta amb una enorme sensibilitat. Aquesta a més a més és la seva primera direcció en una obra de text i com acostuma a passar, aconsegueix la perfecció en tot allò en el que treballa.

Esplèndides també l’escenografia d’Anna Tantull i la il·luminació de Daniel Gener.

PAZZO és una proposta que recomanem de totes totes; una “grandíssima” petita joia que està programada fins al 2 d’abril en aquest teatre. No en tenim cap dubte en què aquesta peça girarà posteriorment per tot Catalunya… i més enllà; li augurem una llarga vida teatral.