Ahir dimecres 1 de febrer, al Teatre La Gleva vam assistir a l’estrena de “EL CHINABUM Remix“, que torna després de cinc anys, i que no és el mateix espectacle que aleshores. La Berta Prieto i la Lola Rosales són les autores del text i n’eren intèrprets quan es va estrenar; ara, en aquesta ocasió, amb un nou repartiment, han assolit la direcció.
Aquesta proposta, amb música original en directe de Paula Jornet “Pavvla” parteix de la situació en què tres noies joves han quedat recloses per accident al lavabo d’un bar, on aparentment les ha tancat un home. Incomunicades, busquen la manera de sortir.
Una situació que les porta a reflexionar sobre les seves pors, sobre les seves inquietuds, sobre el que pensen. Una proposta on intenten mostrar el que hi ha darrere del tòpic de noia jove.
…. El Chinabum vol donar veu a una generació. Vam decidir escriure nosaltres mateixes el text que ens presentaria com a companyia i totes vam coincidir que el més honest i alhora el que més ens motivava era parlar sobre “nosaltres” i des de “nosaltres”: ens vam proposar fer un retrat real sobre la nostra generació….
L’acció se situa, doncs, en el lavabo d’un bar xinès, al centre de la ciutat de Barcelona, el dia dels atemptats del 17 d’agost de 2017, on la Cèlia, la Sara i l’Emma estan tancades.
Amb elles ens endinsem en els neguits i pensaments d’una generació anomenada “millennials” de joves entre 20 i 25 anys. La violència irromp de cop en aquest lavabo quan s’incorpora la Cristina, una noia que ha fugit dels fets que estan tenint lloc al carrer, fets dels quals les tres amigues no en són coneixedores.
El que abans semblava un lavabo dins d’un magatzem ple de “Yatekomos” s’acaba convertint en el seu refugi.
Hi han participat Lúa Amat, Roser Dresaire, Mariona Pagès, Berta Rabascall i Gemma Oliveras, amb unes interpretacions dotades d’una gran força i amb evidents ganes de dir el que senten, malgrat que a vegades amb una certa inseguretat. Han fet viure uns personatges amb la frescor i la desinhibició que comporta la seva joventut.
Amb un to de comèdia i un llenguatge quotidià reivindiquen la necessitat que senten de dir el que pensen i que va més enllà de l’individualisme i l’egoisme que habitualment els hi atribuïm.
Una posada en escena molt àgil i a estones divertida, on també valorem positivament el disseny de so d’Iker Rañé i el disseny de llums de Roger Piqué.
Si no vau poder veure el CHINABUM original, paga la pena que us acosteu a La Gleva on està programada fins al dia 12 de febrer.