Nosaltres tenim els abonaments de l’OBC de tots els diumenges al matí, i des del 27/11 fins al 29/01, no hem tingut cap concert programat. Inexplicablement, han estat dos mesos sense concerts dominicals i ara passarà un altre més fins al proper. Ens estem plantejant no renovar la temporada vinent.
Per fi, aquest diumenge hem pogut gaudir del concert que portava el títol de “DE FALLA: NOCHES EN LOS JARDINES DE ESPAÑA” dirigit per Ludovico Morlot, el director titular de l’orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i ha comptat amb la participació del pianista Bertrand Chamayou, el violinista Vlad Stanculeasa, el violoncel·lista Charles-Antoine Archambault, la soprano Marta Mathéu, la mezzosoprano Anna Alàs i el Cor de Noies de l’Orfeó Català, dirigit per Buia Reixach i Feixes.
El repertori va ser el següent:
1. La damoiselle élue 1887-1888; rev. 1902) (🐌🐌🐌)
Claude Debussy (St. Germain-en-Laye, França 1862-París 1918)
Es tracta d’una cantata per a soprano, mezzosoprano, cor femení i orquestra escrita a partir d’un poema de Dante Gabriel Rossetti (1828-1882). És una de les partitures més originals del seu repertori i es va estrenar a París l’any 1893. En aquell moment va ser conceptuada com a una obra molt sensual i decadent.
Ens parla d’una dama que des de la barana daurada del cel desitja reunir-se amb el seu amant, que encara es viu a la terra.
Marta Mathéu (Tarragona, 1980) soprano, va estudiar piano, cant i orgue al Conservatori de Música de Tarragona i es va traslladar a València on va cursar el grau superior de cant al Conservatori de Música Joaquín Rodrigo. Va ser guanyadora de diversos premis al Concurs Francesc Viñas del 2008.
Anna Alàs i Jové (Terrassa, 1980), mezzosoprano, va començar de ben petita a estudiar piano i s’inicia en el cant al Centre d’Educació Musical de Terrassa continuant al Conservatori Municipal. Especialitzada en música de cambra (lied) ha estudiat amb diferents mestres d’aquesta especialitat a Alemanya.
El Cor de Noies de l’Orfeó Català va ser fundat l’any 2000 per Lluis Vilamajó i està integrat per quaranta-dues joves de setze a vint-i-cinc anys.
2. La muse et le poète en mi m, op. 132 (1910) (🐌🐌🐌+🐚)
Camille Saint-Saëns (París 1835-Algiers 1921)
Composta inicialment com un trio per a violí, violoncel i piano, va ser transformada posteriorment, pel mateix compositor, en un poema simfònic per a violí, violoncel i orquestra en un únic moviment.
El violí representa la musa, i el violoncel, el poeta. El violí desplega el seu lirisme brillant i exerceix una influència progressiva sobre el violoncel que abandona la seva inicial apatia per dialogar amb la seva musa. L’orquestra actua d’acompanyament en el diàleg entre els dos instruments, entre el poeta i la seva musa. Un final radiant.
Vlad Stanculeasa, jove violinista romanès/suec, concertino de l’OBC, desenvolupa una gran activitat musical com a solista, concertista i músic de cambra a Europa, Àsia i Amèrica del Sud.
Charles-Antoine Archambault es actualment el violoncel·lista principal de l’OBC. Ha guanyat nombrosos premis i ha estat solista a orquestres com la Filharmònica de la Ràdio del Nord d’Alemanya (NDR), l’Orquestra de la Ràdio de Munic, l’Orquestra de la Ràdio de l’Oest d’Alemanya (WDR), l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Sèrbia (RTS), l’Orquestra Filharmònica Janacek, l’Acadèmia de Corda de Taiwan i l’Orquestra de l’Ulster. Artista convidat a festivals de renom.
3. Noches en los jardines de España (1909-1915) (🐌🐌🐌🐌)
Manuel de Falla (Cádis 1876-Alta Gracia, Argentina 1946)
- En el Generalife – Danza lejana – En los jardines de la Sierra de Córdoba
Manuel de Falla va voler retratar musicalment l’atmosfera de tres jardins andalusos, el més conegut dels quals és el Generalife a l’Alhambra de Granada. Una obra concebuda inicialment com un conjunt de nocturns per a piano sol, i que posteriorment va decidir fer per a piano i orquestra. Una obra iniciada el 1909 i que va ser acabada el 1915 al Cau Ferrat de Sitges, convidat per Santiago Rusiñol.
La segona part, Danza lejana, correspon a un segon jardí no identificat i la tercera representa una festa gitana del Corpus en els jardins de la Sierra de Córdoba.
La part del piano no apareix en cap moment com a instrument dominant sinó que s’incorpora dins l’orquestra. Segons llegim al programa de mà a la primera peça les notes del piano recordes el borbolleig d’una font il·luminada per la lluna, a la segona recreen un clima fantasmagòric i a la tercera les notes adquireixen el vigor d’una festa i dota al conjunt d’un tancament alegre i brillant.
Bertrand Chamayou (Tolosa-França, 1981) és un pianista intèrpret habitual de música de cambra que destaca per la solidesa en les seves interpretacions, fet que hem pogut constatar al concert de Ravel que hem escoltat a continuació.
4. Concert per a piano per a la mà esquerra en re major (1929-1930) (🐌🐌🐌🐌+🐚)
Maurice Ravel (Ciboure-França, 1875 – París 1937)
- Lento – Allegro – Tempo primo
Aquest és un concert que Ravel va compondre per encàrrec del pianista Paul Wittgenstein (Viena 1887 – Nova York 1961) que havia perdut el braç dret durant la Primera Guerra Mundial.
La màgia d’aquesta composició de Ravel rau en el fet de la utilització del pedal del piano que musicalment ofereix dues veus simultànies suplint amb mestria el que hagués pogut fer el pianista amb la mà dreta.
Sense dubte, un gran concert, que ha anat agafant intensitat a cada peça.