Dissabte 28 de gener, a l’Antic Teatre, vam poder veure I’M ALIVE de la companyia TRAFIK.

El coreògraf Žak Valenta ens presenta aquesta performance de dansa amb el ballarí Toni Flego, una proposta que reuneix ballet clàssic, moda excèntrica i so postpunk.

Žak Valenta (Umag, Croàcia 1966) va estudiar dansa, mim i teatre físic. Estudia ballet des de molt petit i es va graduar a l’Escola de Teatre Físic de Londres i ha realitzat nombrosos programes de perfeccionament a l’escola de mim d’Amsterdam, a l’acadèmia Eurythmeum de Stuttgart o a l’escola per al desenvolupament de la nova dansa, Moving Academy for Performing Arts a Zagreb Amsterdam i Berlín. 

És fundador i director artístic del grup de teatre Trafik de Rijeka, per al qual actua i coreografia des del 1998, any en què el grup va ser creat. Ha coreografiat i dirigit nombroses obres de teatre i ha actuat a la televisió i al cinema. Ha estat dues vegades seleccionat pel premi de Teatre Croata al millor intèrpret de dansa masculí i a millor obra. Actualment viu a Zagreb i treballa com a professor i autor de dansa arreu del món.

El ballarí Toni Flego interpreta el solo d’aquesta peça, ” I’M ALIVE” i se’ns ha mostrat com un excel·lent ballarí de dansa contemporània i clàssica i amb una destacable presencia escènica.

Entrem a la sala de l’Antic Teatre on han desaparegut les grades i veiem un llit com a element central de l’escenografia de Magdalena Pederin. L’intèrpret Toni Flego “dorm” despreocupadament, rodejat d’articles diversos i peces de roba, mentre anem ocupant les localitats. Es desperta i, amb un turbant al cap,   realitza uns quants exercicis de ioga abans de vestir-se.

Després d’una conversa pel mòbil inicia el seu ball on s’entrellacen moviments d’ell mateix amb els motius relacionats amb Michael Clark. 

Michael Clark (Escocia 1962), ballarí i coreògraf s’ha convertit en sinònim d’una pràctica coreogràfica radical on combina el ballet clàssic, la moda excèntrica de Leigh Bowery (Melbourne 1961-Westminster 1994) i el so anàrquic post-punk de la banda The Fall (grup anglès de rock liderat per Mark E.Smith, 1977). La rebel·lia de Clark contra les convencions i les jerarquies anticipava, ja en els anys vuitanta, l’eix vertebrador de la dansa contemporània.

Altres referents de la cultura popular també estan presents a la proposta com la música de David Bowie i Lou Reed.

Tal com explica el dramaturg Andrej Mirčev, a “I’M ALIVE” …

… es tracta de desemmascarar els rols de gènere heteronormatius per arribar a cossos fluids i encarnats de constitució inestable i socialment subversius.

L’elaborat vestuari està dissenyat per Lidia Lovric Bosnjak i Nikola Barbir i la il·luminació és del mateix Žak Valenta i de Mario Vnucec. Els vídeos que es projecten formen part important de la proposta i són d’Ira Tomic i John Kardum.

Toni Flego realitza diferents solos dins del solo i es transforma en diversos personatges passant per una passarel·la de moda de luxe. Molt especial el moment de la proposta on s’entrecreuen les vides de Clark i del mateix Toni Flego amb un monòleg gravat.

Però Toni Flego no es limita a imitar a Clark sinó que exposa la seva pròpia personalitat i intenta remarcar la debilitat de la dansa dins de la comunitat europea. El matalàs s’ha convertit en una estora blava amb les estrelles de la comunitat i on ell, quasi estàtic acaba plorant pel seu destí dins del món de la dansa.

Una excel·lent proposta on hem descobert un artista de cap a peus.

Llàstima que només ha ofert dues representacions en aquest magnífic espai de l’Antic Teatre. Un espectacle que sembla fet expressament per aquesta sala …. i és que espectacles d’aquestes característiques, força radical, rarament es poden veure en altres platees de casa nostra.

Llarga vida per l’Antic Teatre !!!