Divendres 27 de gener vam fer cap al Teatre Nacional de Catalunya, on a la Sala Gran vam poder veure TERRA BAIXA (Reconstrucció d’un crim), una adaptació de Pablo Ley (Barcelona, 1961) que ha convertit el clàssic d’Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife 1845- Barcelona 1924) en un relat detectivesc i un thriller sobre la lluita de classes.

Vàrem escollir aquest dia ja fa mesos quan va sortir la programació, perquè en el programa general del TNC estava anunciat que el col·loqui posterior a la representació es faria aquest dia. Malauradament, la direcció d’aquest teatre va canviar la data del col·loqui i no va avisar als abonats que havíem escollit aquesta data expressament. Entenem que es puguin fer canvis, però també creiem que s’hauria de tenir una deferència cap als abonats i com a mínim avisar amb temps perquè aquests puguin canviar la data per veure la representació.

La dramatúrgia de Pablo Ley i Carme Portacelli (Valencia 1957), ens mostra una proposta de Terra Baixa que sembla absolutament nova, traslladant la història al segle XX, a la “Barcelona de les bombes”, a la Barcelona de l’anarquisme. Introdueixen dos personatges nous, una periodista que farà el seguiment dels esdeveniments (Laura Conejero), i exercirà de relatora de la història, i un comissari de policia, “El Vinagret” (Manel Sans) que serà l’encarregat d’investigar l’assassinat d’en Sebastià. 

El crim passional d’en Manelic (Borja Espinosa) que perpetra contra l’amo Sebastià (Eduard Farelo), esdevé un crim social que anticipa la història del segle XX. El treballador que s’enfronta a l’amo per alliberar la noia amb la qual acaba de contraure matrimoni, la Marta (Anna Ycobalzeta), una noia que ha viscut amb l’amo d’ençà que era petita.

El treballador que s’enfronta a l’amo per a alliberar el seu futur, és un trassumpte de la lluita de classes, i no cal tenir molta imaginació per a veure en ell un origen gens remot de la Guerra Civil (amb tantes anticipacions com es vulguin: la Setmana Tràgica, el Trienni Bolxevic, la dictadura de Primo de Rivera…). Segur que Guimerà pensava, a la seva manera, en la justícia social, però difícilment podia imaginar un món en el qual es produís la Revolució Russa o l’auge del feixisme i, encara menys, que la confrontació entre aquestes dues forces acabés en una guerra mundial devastadora.

… afirmen Pablo Ley i Carmen Portaceli.

La proposta, enfocada com una investigació criminal, comença amb l’assassinat de l’amo i la coneguda frase d’en Manelic “He mort el llop!”. 

Tots els personatges de Terra Baixa tenen protagonisme en el moment dels interrogatoris de la policia i en els flashbacks que es generen per reconstruir els esdeveniments que van portar al crim, una proposta on les escenes de l’obra de Guimerà se’ns presenten desordenadament sense perdre ni una paraula del text original.

En Tomàs (Pepo Blasco), en Josep (Mohamed El Bouhali), la Pepa (Mercé Mariné), la Xeixa (Roser Pujol), que a l’obra de Guimerà és un home, i la Nuri (Kathy Sey) cedeixen el seu protagonisme al personatge de la Marta que es converteix en el centre d’atenció de l’obra com a víctima de la batalla entre en Sebastià i en Manelic.

Una magnífica direcció de Carme Portacelli, que ha aconseguit portar a escena una proposta que ens ha captivat. L’escenografia enlluernadora de Paco Azorín i la il·luminació d’Ignasi Camprodon assoleixen reproduir innombrables situacions que viatgen entre el present i el passat del Mas Bordís. El moviment coreogràfic de la mà de Ferran Carvajal doten als personatges de força i creen imatges d’una gran potencia.

La música (Jordi Collet) és també un element bàsic de la proposta amb la veu de l’actriu i cantant Kathy Sey que en el paper de Nuri ens regala “Le temps de cerises” una canço francesa que va esdevenir un himne revolucionari de l’anomenada “Setmana de Sang” a París.

Totes les interpretacions han estat perfectament dibuixades i interpretades, des de la duresa i fredor de l’Eduard Farelo-Sebastià, la innocència de Borja Espinosa-Manelic, el desengany absolut de la Marta-Anna Ycobalzeta quan descobreix qui és realment el seu amo, la sobrietat de Laura Conejero-periodista o la desolació d’en Pepo Blasco-Tomàs quan s’adona del parany que entre tots han creat per en Manelic.

No som massa partidaris del teatre “narratiu” i malgrat que en aquesta ocasió s’utilitza més del que ens agradaria, la proposta ens ha convençut plenament.

Aquesta TERRA BAIXA és per a nosaltres una proposta absolutament espectacular amb unes interpretacions magnífiques i amb moments realment màgics.

Un imperdible de la temporada que es podrà veure al TNC fins al 26 de febrer.