– 073 (22/23) – Teatre – QUATRE DONES I EL SOL – Teatre Akadèmia (🐌🐌🐌🐌)

Dimecres 25 de gener, nit d’estrena al Teatre Akadèmia amb la proposta QUATRE DONES I EL SOL de Jordi Pere Cerdà, pseudònim d’Antoine Cayrol (Sallagosa 1920 – Perpinyà 2011). La proposta està dirigida per Roger Casamajor que “s’estrena amb nota alta” en les tasques de direcció. És una producció d’Escena Nacional d’Andorra.

Es tracta d’una nova versió del text del dramaturg, adaptada pel mateix Roger Casamajor i Pere Tomàs i on hem de destacar la magnífica escenografia minimalista d’Enric Romaní que ens obliga a centrar-nos en les quatre dones protagonistes que no abandonen l’escena en cap moment. L’acció es desenvolupa en una mena de laberint transparent, tres cercles per on evolucionen els dies i les nits d’aquestes quatre dones.

Unes projeccions del sol i quatre planetes (Hector Mas i Daniel Arellano) en moments puntuals de la representació, que entenem simbolitzen la repetició de moments vitals de les protagonistes, moments del passat que sembla es reprodueixen en el present.

“QUATRE DONES I EL SOL” va ser escrita el 1964 i va ser estrenada al teatre Romea aquell mateix any representant-se únicament dues funcions. El febrer de 1990 es va reestrenar al mateix teatre sota la direcció de Ramon Simó.

L’acció està situada en un poblet del Pirineu on viuen les quatre dones, un poblet aïllat per l’orografia, el fred, la neu i la broma. Els homes joves del poble han marxat a la guerra. A la casa hi viuen la Margarida (insuperable interpretació d’Annabel Castan), la seva filla Adriana (Núria Montes), la seva jove, Bela (Jèssica Casal) i el Jan, marit de la Margarida, que no apareix mai a escena. El fill de la casa, i marit de la Bela fa tres anys que és a la presó. Als vespres s’incorpora al grup familiar la Vicenta (Irina Robles) germana del Jan, que viu sola a la casa familiar.

L’arribada del Jaume (que tampoc apareix físicament), un home jove que el Jan ha contractat per ajudar-lo en el camp, pertorbarà la pau. Les dues dones joves es disputaran l’atenció del nouvingut i farà ressorgir el que va passar amb la Margarida i la Vicenta amb el Batista, un mosso que havia anat a treballar a l’estiu.

Dues èpoques diferents, dos triangles amorosos diferents. Amb anys de diferència, dues dones es disputen l’amor d’un home. L’aïllament que pateixen, la duresa del clima que les envolta i la duresa de la vida que porten, dedicada a la cura dels animals i a les feines del camp, unit a l’absència dels homes que han hagut de marxar a la guerra farà que l’arribada del nouvingut remogui el record de les dues dones grans i provoqui la rivalitat en les dues dones joves.

Quatre personatges femenins complexos ….

… i tot i que es necessiten intrínsecament les unes a les altres per poder sobreviure, sempre orbiten en una mena de dansa macabra en què conviuen l’atracció i la repulsió, l’amor i l’odi, l’amistat i la traïció…

….. Les nostres quatre dones són filles de la muntanya, dels pics, de les collades, del fred, de la neu, de les nits llargues, del foc i de l’estiu que crema. I és la duresa d’aquesta terra aspra la que modela, amb la seva impertorbable presència, les seves vides, els seus somnis, els seus desitjos i les seves il·lusions…..

Una proposta que ens ha impactat per l’escenografia, però sobretot per la gran qualitat de les interpretacions, capitanejada per la magnífica Annabel Castan.

Excel·lent direcció de Roger Casamajor i molt acurada posada en escena.