Per Imma Barba …

Acabo de llegir aquest llibre que ens han fet arribar l’Editorial i que porta per títol “L’EXTREM OCCIDENTAL. Un viatge en moto per la costa portuguesa, de Caminha a Monte Gordo“.

Un llibre que no és pròpiament literatura de viatges, com jo la tenia entesa, ja que no és un relat del viatge en si mateix i de les aventures o desventures que poden tenir lloc durant el recorregut, sinó que és una col·lecció de dades o relats puntuals, com anomenen a la contraportada, …

… una col·lecció de troballes de viatge: formes de vida, ombres del passat i petites utopies redemptores.

Un llibre de viatges, en el que he trobat a faltar un plànol que m’indiques el recorregut que a manera de reporter anava fent l’autor.

Amb una narració clara i totalment entenedora l’autor ens parla de les platges i les illes que es poden trobar al llarg de la costa portuguesa i que amaguen històries. I ens parla també de les persones que hi viuen i les seves històries personals. 

…. Un casino en un poble, una capella que va desaparèixer misteriosament, la darrera nit d’una discoteca de platja, un càmping prohibit pels campistes, una comunitat basada en l’amor lliure, un home que viu sol en una illa, un pescador que es comunica amb els peixos…… 

Amb un estil molt periodístic, ens parla sobretot de les persones que hi viuen en la costa portuguesa de Caminha (municipi limítrof amb la província de Pontevedra) a Monte Gordo (municipi situat al sud-est de l’Algarve, limítrof amb la província de Huelva), de les seves circumstàncies i de les seves formes de vida que no tenen res a veure amb la vida a les ciutats. Persones que van decidir canviar de vida, deixant enrere feina, parella, casa … o persones que ja hi van néixer allà. 

I ens descobreix secrets com que les famoses ostres de la Bretanya francesa neixen a Sagres, a la costa portuguesa.

… o que la turística illa de Cabanas queda deserta en arribar la nit, ja que és una illa deshabitada on no viu ningú.

… o que al càmping del Club de Campisme del Municipi d’Almada, hi viuen les mateixes persones des de fa quaranta-dos anys. Un càmping que s’ha convertit en la llar de dues famílies.

… o com Francisco Alves, que viu a l’illa de Barreta, opina que “passar un dia a la ciutat és un dia menys de vida”. 

Capítols curts, històries curtes, pinzellades de vida que sorprenen i atrapen. 

Com diu a la contraportada, el llibre es pot llegir com una guia de les platges i els camins, com un diari d’aventures o com un assaig sobre la identitat portuguesa. 

L’autor del llibre és Paulo Moura (Porto 1959), que va estudiar història i periodisme i ha estat periodista de “Público” durant vint-i-tres anys. Ha exercit de corresponsal a Nova York i ha realitzat reportatges en zones de conflicte per tot el món, Kosovo, Afganistan, Iraq, Txetxènia, Algèria, Angola … i ha estat guardonat amb diversos premis. 

En 2018 va guanyar la primera edició del Gran Premi de Literatura de Viatge Maria Ondina Braga amb aquest llibre.