– 068 (22/23) – Teatre – EL MISSIONER (🐚) – Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa – 19/01/2023

Ahir dijous 19 de gener, vam fer cap al Centre de les Arts Lliures de Barcelona – Fundació Joan Brossa per assistir a l’estrena d’EL MISSIONER, una proposta que ja s’havia presentat a la mateixa Sala, al Grec 2022.

‘EL MISSIONER’ convida a reflexionar sobre els videoclips i la música mainstream com a colonitzadors culturals, capaços d’exportar a tot el planeta uns valors determinats que van des de la manera de relacionar-nos entre nosaltres, fins al dret a la possessió, passant per la manera en què hem de viure la sexualitat i les estructures familiars.

Isis Martín i Aleix Fauró cocreen aquesta peça que compta amb les actuacions d’Esmeralda Colette, Guillem Gefaell, Patricia Bargalló, Isis Martín i Alba Sáez

‘EL MISSIONER’ és l’última proposta de la companyia La Virgueria i ha comptat amb el suport de les Beques “Premis Barcelona 2020” de l’Ajuntament de Barcelona, de les Beques per a la recerca i la innovació en els àmbits de les arts visuals, de l’arquitectura i el disseny, de les arts escèniques, de la música i del pensament de la Generalitat de Catalunya i dels Ajuts a la Creació Carlota Soldevila del Teatre Lliure.

Fins aquí el que hem pogut llegir en referència a aquesta proposta, que ens ha decebut profundament i fa que ens declarem incompetents per explicar qualsevol aspecte del què vàrem poder veure ahir, i per tant per emetre cap mena de valoració.

Sabeu que a “Voltar i Voltar per les Arts Escèniques”, sempre intentem ser respectuosos amb les propostes que tenim la sort de poder veure, perquè som conscients que hi ha una feinada darrere de qualsevol treball escènic. En aquest cas també ho intentarem ser, malgrat que no vàrem entendre ni un borrall del què els actors pretenien fer-nos arribar.

Més que gaudir, aquesta vegada vàrem patir per poder aguantar fins al final, mirant el rellotge constantment. Val a dir, que al nostre voltant, hi havia gent que reia força durant tota la representació i que al final la majoria del públic assistent va aplaudir amb ganes.

Entenem que és una proposta destinada a un altre tipus de públic, i creiem que potser aquesta és la raó de que no hem estat capaços de connectar en cap moment.

El que sí que ens va quedar clar, per les contínues reiteracions, és que la proposta tenia diverses dramaturgues (una amb barba, segons deien) … i sobretot que tenien moltes ganes de “follar”…. i que creien que el públic assistent també tenia ganes..

Malauradament, aquesta vegada en sortir de la sala, vàrem pensar que tant de bo ens haguéssim quedat al sofà de casa, ben calentets, veient una sèrie de qualsevol plataforma digital per televisió.

Està clar, que ens vàrem equivocar d’espectacle.

No podem aconsellar-la, però per ser sincers tampoc ens veiem amb cor de desaconsellar-la; pensem que cadascú ha de tenir la seva opinió. I que malgrat tot, s’ha de fer l’esforç de sortir de casa per anar al Teatre, encara que a vegades tot no surti com esperàvem.

Està programada fins al dia 5 de febrer.

Leave a Reply