– 064 (22/23) – Teatre – SPEER (🐌🐌🐌🐌) – La Gleva Teatre

Dijous dia 12 vam fer cap a LA GLEVA TEATRE per tal de veure una proposta que va estar programada al mes de maig del 2022 i que nosaltres no vam poder veure, es tracta de SPEER d’Esther Vilar (Buenos Aires 1935), traduïda per Albert de la Torre, dirigida per Ramon Simó i que té com a protagonistes en Pep Munné i en Xavier Ripoll.

SPEER és una obra de ficció biogràfica sobre Albert Speer (Mannheim 1905-Londres 1981), arquitecte alemany que va ostentar el càrrec de ministre d’armament i producció de guerra de l’Alemanya nazi, del 1942 al 1945. Molt proper a Adolf Hitler, va ser condemnat en els judicis de Nuremberg i sentenciat a vint anys de presó. Va ser declarat responsable del desallotjament de propietaris jueus de les seves llars a la capital alemanya, i responsable de l’explotació esclavista dels treballadors per construir avions de combat.

Va complir tota la condemna sortint de la presó de Spandau l’any 1966. Va escriure dos llibres autobiogràfics: “Memorias: Hitler y el Tercer Reich vistos desde dentro” i “Diario de Spandau” que van ser un èxit de vendes. Ell sempre va declarar desconèixer el que passava al seu voltant i va afirmar que lamentava no haver descobert els assassinats perpetrats pel Tercer Reich.

Esther Vilar, escriptora, psicòloga i sociòloga germano-argentina establerta a Barcelona, va estrenar la seva obra l’any 1998, amb l’expectació generada pel fet de fer les representacions en el mateix lloc (Acadèmia de les Arts de Berlín) on Speer tenia el seu taller i en el qual s’hi trobava la immensa maqueta de Germania.

Fotografia de Elisenda Canals

L’obra ens presenta a Albert Speer (magnífica interpretació de Pep Munné) que ha sortit de la presó i ha viatjat a la República Democràtica alemanya per donar una conferència. És rebut per Bauer (personatge de ficció), un historiador-funcionari (convincent Xavier Ripoll) en el seu antic despatx, situat en un edifici actualment en procés de reforma. En aquell espai, Speer havia desenvolupat el projecte de remodelació de Berlín, rebatejada com a Germania, que s’hauria de convertir en la capital del Reich després de la victòria del nazisme, una victòria que no es va produir. Un lloc on havia passat moltes hores en companyia de Hitler planificant tots els detalls de la nova ciutat.

Paga la pena destacar l’excel·lent treball de Duna Homedes amb una escenografia “en obres” presidida per una gran maqueta del “Volkshalle” (pavelló del poble) que va dissenyar Speer.

Speer i Bauer mantenen una conversa on ens deixen entreveure, enmig de mentides i enganys, els veritables pensaments de tots dos enfront de la barbàrie que va assolar Europa, i que, encara avui, ens fa estremir. Un xoc d’ideologies entre el funcionari comunista i l’arquitecte i polític nazi.

Un elegant i educadíssim Albert Speer, ens vol fer creure que només es limitava a fer el seu treball i que era desconeixedor del que passava al seu voltant malgrat el grau de confiança que tenia amb el dictador. Anem descobrint un personatge que col·laborava amb el nazisme amb total convenciment i que, com ell mateix deia, no va impulsar la utilització de la bomba atòmica perquè la física nuclear era un invent jueu que calia rebutjar.

Un jove funcionari condueix la conversa amb l’Albert Speer, per aconseguir fer evident la seva perversitat envers les persones que no complien els requisits imposats pel nazisme. Finalment, acabarem sabent que aquest funcionari també amaga secrets.

Esplèndida la direcció de Ramon Simó, que aconsegueix posar en escena la confrontació entre els dos personatges, que no és més que la confrontació entre dos sistemes totalitaris que passen per sobre de les persones i dels drets humans.

Remarcables també les projeccions i l’espai sonor que amb l’escenografia arrodoneixen la peça amb dues interpretacions magnífiques plenes de matisos i que ens han resultat absolutament versemblants.