– 063 (22/23) – Teatre – AGAMÈMNON (🐌🐌🐌+🐚) – Sala Atrium – 11/01/2023

Dimecres 11 de gener, després de festes, vam reprendre la nostra activitat teatral a la Sala Atrium on va tenir lloc l’estrena d’AGAMÈMNON, una producció de Teorema Teatre protagonitzada per Oriol Genís.

Es tracta d’una peça del poeta i dramaturg grec Iannis Ritsos (1909-1990), traduïda al català per Joan Casas Fuster, i que ha estat dirigida per Gerard Bidegain i Figuerola. També compta en el repartiment amb la ballarina Cristina Martí  Ninot (Clitemnestra), també coreògrafa de la proposta, i Zúbel Arana (Ifigènia).

Teorema Teatre és una companyia creada el 2020 per tirar endavant, produir i distribuir, projectes escènics compromesos amb el món actual, i l’Oriol Genís és un dels seus fundadors

En aquesta proposta la figura del llegendari rei guerrer, és evocada per la seva filla gran, Ifigènia, que, segons la llegenda, va ser sacrificada pel seu pare quan, camí cap a Troia amb les seves naus, va demanar als déus que els vents li fossin favorables i aquests li van exigir la vida de la noia a canvi. Ifigènia, filla d’Agamèmnon i Clitemnestra, evoca els seus progenitors en les estances abandonades del palau on vivien.

Agamèmnon (magnífica i convincent interpretació de l’Oriol Genís), es mostra com un home derrotat i reflexiu que torna a casa envellit i cansat, malgrat haver sortit victoriós de la guerra contra els troians.

La peça està formada per un conjunt de soliloquis on l’heroi explica les seves experiències a la guerra, sota l’atenta mirada de la seva esposa Clitemnestra que li prepara un bany que li resultarà mortal. Un heroi que torna a casa buscant la pau, després de deu anys de guerra, i que és conscient que la glòria és efímera. Un home que moments abans de ser assassinat per la seva dona, reflexiona en veu alta sobre l’existència.

Un text bastant críptic, on els tres protagonistes no es comuniquen entre si i on la filla fa de fil conductor del seguit de records dels seus pares. 

Clitmenestra, interpretat per la ballarina Cristina Martí, ens ha atrapat amb les seves mirades i els seus silencis, amb moments d’un estaticisme total que s’alternen amb la dansa. 

Ifigènia interpretada per Zubel Arana ens ha sorprès amb la seva magnífica veu i és la creadora de l’espai sonor que acompanya tot l’espectacle.

Però és Oriol Genís, que gairebé porta tot el pes de la proposta i ens ha sabut transmetre la complexitat del text, on no hi ha espai per a la reflexió. Una interpretació amb una dicció perfecta, que, com ja ens té acostumats, ens ha aclaparat i convençut

La direcció esplèndida de Gerard Bidegain per un muntatge escènic impecable. Fantàstica escenografia de Rafa Haro i molt inspirada la il·luminació i el vestuari d’Alba Paituví

Es tracta d’un text difícil de seguir, que necessitaria una lectura tranquil·la per acabar de copsar plenament el que l’autor ens ha volgut dir.

Però, així i tot, creiem que paga la pena veure-la per gaudir de les interpretacions i la posada en escena.

La podreu veure a la Sala Atrium, on està programada fins al dia 2 de febrer.

Leave a Reply