Ahir 29 de desembre, era dia d’estrena al Teatre Lliure de Gràcia amb la versió d’HEDDA GABLER que ha proposat Àlex Rigola, a partir del clàssic d’Henrik Ibsen.
Es tracta d’una adaptació lliure d’un dels primers textos de la dramatúrgia moderna, on la desubicació, els desitjos, els desamors, les addiccions, els conflictes ètics i l’autodestrucció en són els eixos temàtics.
És una proposta de la companyia “Heartbreak Hotel”, fundada i dirigida per Àlex Rigola, nascuda del desig d’investigar noves formes de narració escènica i confrontar el públic amb els valors de la nostra societat contemporània, amb els valors de l’ésser humà i amb els valors d’un mateix.
Hedda Gabler, filla del general Gabler, és una dona desubicada que, casada amb un erudit de la història de les civilitzacions, l’acadèmic Tesman, torna d’un llarg viatge on s’ha avorrit molt. Ell espera aconseguir una càtedra a la Universitat i d’aquesta manera pagar la hipoteca de la casa de luxe que s’han comprat. Ella mira d’escapar del tedi que envaeix la seva vida i recorda el seu passat amb les persones amb les quals va compartir moments on se sentia viva. El futur és per ella incertesa i ensopiment.
Àlex Rigola ens ha ofert una posada en escena totalment despullada deixant el pes de la funció en les actrius i els actors. Elles i ells són Nausicaa Bonnin, Miranda Gas, Joan Solé, Pol López i Marc Rodríguez.
Nausicaa Bonnin és Hedda Gabler, però és l’única identificada explícitament en la proposta, tots els actors actuen amb el seu nom de manera que es confonen intèrpret i personatge.
L’espai emprat on convivim espectadors i actors és una caixa de fusta on la proximitat amb els intèrprets i la interacció entre ells i amb nosaltres ens fa partícips de l’enorme tensió dramàtica que s’hi respira.
Una posada en escena plena de silencis, de mirades, de gestos, on gairebé no calen ni les paraules i on ens hem deixat portar per la magnífica interpretació dels cinc protagonistes. El que es diu, es diu amb la confiança que dona la proximitat, ells comparteixen el que diuen i les mirades omplen els espais buits.
El silenci dins de la caixa és, a moments, colpidor.
Tal com diu el mateix Àlex Rigola …
… “La possibilitat de veure el petit detall de l’acting adaptant un text clàssic. A la recerca d’oferir plaer a l’espectador voyeur i a l’espectador que li agrada el teatre de text, treballem oferint petits instants de vida, on actrius i actors comparteixen generosament pensaments i situacions que reconeixem….. Aquell moment màgic on intèrprets i personatges es fonen i passen a ser un mateix ens”.
Nosaltres ja hi havíem entrat dins d’aquesta caixa de fusta (ara ampliada de 60 a 80 espectadors) amb les propostes del mateix Àlex Rigola, “WHO IS ME. PASOLINI” a l’Institut del Teatre en 2017, i més recentment, en 2019, amb “VANIA” a la desapareguda Sala Muntaner. Podeu veure les nostres ressenyes, clicant a sobre dels títols anteriors.
HEDDA GABLER, una proposta despullada, sense escenografia, sense vestuari, sense personatges… però, així i tot, un imperdible.
Estrenada ahir dijous, va exhaurir ja fa temps, totes les localitats fins al dia 29 de gener, en cartell al Teatre Lliure de Gràcia. Més endavant farà gira per Catalunya i es traduirà al castellà per acabar, el Nadal vinent, al Centro Dramático Nacional.
Una autèntica delícia poder gaudir del treball d’interpretació d’aquests cinc actorassos, a un parell de pams d’on nosaltres estàvem asseguts. “Gallina de piel”.
Per cert, en iniciar la representació em va sobrevenir inesperadament un atac de tos, que em va fer témer el pitjor, ja que per un moment em vaig veure gairebé sortint de la caixa escènica a correcuita. Una mà em va allargar la seva ampolla d’aigua i això em va frenar en sec aquell mal moment. Gràcies, Pol López per oferir-me la teva ampolla. Tot un detall.