– 061 (22/23) – Teatre – DISKÒDROM 0,0 (no només sexe) – Teatre Gaudí – (🐌+🐚)

Ahir dimecres 28 de desembre vam fer cap al Teatre Gaudí per tal de veure la nova proposta amb dramatúrgia i direcció Ever Blanchet i Maria Clausó, que porta el títol de DISKÒDROM 0,0 (no només sexe).

En sortir de la sala, un cop finalitzat l’espectacle, el mateix Ever Blanchet ens va comentar que “potser ens havíem equivocat de sala” … i malauradament aquesta vegada tenia raó, perquè la proposta no ens havia agradat gens.

Creiem que l’estimada parella que dirigeix el Teatre Gaudí, ha volgut apropar el TEATRE al públic jove, i amb bona intenció han creat un espectacle que barreja una discoteca a l’ús, en la que els espectadors fins i tot poden ballar… amb la representació teatral de diferents relats eròtics, sempre des de la visió de diferents dones. Malauradament, per nosaltres, el resultat ha estat fallit.

I és que DISKÒDROM 0,0, efectivament es tracta d’una aposta agosarada i fins i tot trencadora en el món de les Arts Escèniques, en intentar plasmar en una proposta escènica un conjunt de relats eròtics, escrits per diferents dones… Montse Arolas, Deniz Çelik, Andrea Grau i Vita W. Berr, sobre el desig sexual femení.

Quatre relats eròtics que reivindiquen la llibertat sexual de la dona en l’àmbit més privat i personal, relats que aposten per la persona que fa el que vol amb la seva privacitat. L’espai on aquestes quatre dones ens fan partícips dels seus desitjos i experiències sexuals és un “Diskòdrom”, una discoteca diferent amb 0 alcohols i que com ja hem dit al principi, quan sona la música tots els espectadors poden ballar.

Ahir érem poquíssims espectadors a la sala i potser aquest fet va provocar que gairebé ningú sortís a ballar a la pista amb les actrius. Aquest ambient distant, amb espectadors d’edat madura com nosaltres, contrastava i molt amb l’intent de representar físicament aquests monòlegs de contingut sexual. Evidentment com era d’esperar, els joves gairebé eren absents.

… i és que malauradament (ens agradaria molt equivocar-nos), creiem que als joves no els interessa massa el Teatre, excepte contades excepcions.

Els monòlegs són representats per: Anna Cerveró (Eva), Maria Clausó (Perla), Andrea Grau (Ruth) i Maria Ten (Júlia).

Montse Arolas Creus va debutar a la literatura amb “Un altre cafè, Maria” amb el pseudònim de Lola Creus. És autora del relat eròtic “Ella”.

Deniz Çelik, nascuda a Canàries d’origen turc, és autora del relat “Benvinguda Júlia”. Al Ripollès, on viu ara, ha creat un negoci de “Coaching para Valientes” acompanyant a les persones a superar situacions que les frenen, a través de l’autoconeixement. El relat va ser guanyador de l’edició 2015 d’un premi de relats eròtics organitzat per l’Editorial Neurosi.

Andrea Grau és l’autora del relat “La meva jo adolescent i jo”. Segons explica, el relat va néixer d’una reflexió personal sobre la manca d’educació sexual i sobre l’angoixa que genera pensar que el sexe no està fet per a tu.

Vita W. Berry és l’autora del relat “Vita W. Berry” on situa els desitjos de la dona al centre del relat.

La proposta escènica desenvolupada a partir d’aquests quatre relats, sembla que és el resultat d’anys de feina de l’Ever Blanchet i la Maria Clausó, sota la idea de parlar del desig de la dona, des de la llibertat, sense banalitzar-lo ni jutjar-lo. També feia anys que pensaven amb la proposta escènica d’una discoteca, i a partir d’aquí van albirar l’encaix.

“Fa 10 anys que rumiem amb la proposta escènica de la discoteca, i ara l’hi hem vist l’encaix”, comenta Ever Blanchet, dramaturg i director de l’obra. Tal com expliquen la Maria Clausó i Blanchet, la idea va sorgir després d’escoltar el relat de l’autora Deniz Çelik a un festival. “Em vaig quedar a quadres”, recorda el director. “Volem que la gent es deixi encomanar per l’energia que desprèn la pista de ball; volem tocar la sensibilitat de l’espectador”, afegeix Clausó.

Tots tenim desitjos i fantasies sexuals, independentment de l’edat que tinguem. Creiem que tots hem llegit relats eròtics i inclús hem vist pel·lícules pornogràfiques per intentar apujar la nostra libido. Amb això volem dir que no valorem a la baixa la proposta pel seu contingut explícit. Però també creiem que és molt difícil poder representar teatralment relats eròtics, ja que estan pensats per ser llegits en la intimitat.

A nosaltres, i com sempre diem, és una opinió molt personal, ens ha fallat la posada en escena d’aquests quatre relats eròtics que creiem perden justament el seu erotisme amb unes interpretacions massa estudiades, massa “actuades” per a poder ferles creïbles. Aquesta nit únicament ens hem cregut i ens ha convençut el relat de la Perla, o Perlita pels amics, monòleg interpretat per Maria Clausó, com a colofó de la proposta.

Potser ha estat també un hàndicap, el públic que com nosaltres, no hem estat capaços de sortir a la pista de ball acompanyant quatre actrius amb cossos i moviments inimitables …