Ahir dimarts 27 de desembre, novament vam fer cap a la Sala Versus Glòries per veure la proposta de la companyia Vero Cendoya, PARLEM-NE.

Un espectacle inclusiu de dansa-teatre, fruit del treball de la companyia amb persones amb diversitat funcional. 

Aquest espectacle es va presentar a les Festes de la Mercè d’enguany, en un format molt més curt, de vint minuts,  i amb el títol de “Hem de parlar”. Un espectacle on fa dialogar el cos, el moviment, la música i la paraula. 

Una parella, en Jaume (Hansel Nezza) i la Sandra (Linn Johansson) es coneixen i s’enamoren, riuen, juguen i parlen amb la dansa, però també discuteixen i criden …. s’agafen i es deixen anar … i parlen. Tenen un fill i per a sorpresa de tots el nen té la síndrome de Dawn.

Quan irromp a escena, el nen, Jem (Jem Prenafeta) és un noi adolescent i, en certa manera, entorpeix la relació dels seus pares que el sobreprotegeixen.  

Una història que parla de les relacions de parella i dels conflictes familiars derivats de la convivència amb un adolescent. Una peça que gira entorn de la parella abans i després de tenir un fill. 

Una parella que prova diferents vies de comunicació i un adolescent, que com tots, no sap qui és, ni on va ni que és el que vol. De mica en mica reclama deixar d’estar protegit per fer-se valdre per si mateix, i ens ho mostra amb la música de hip hop i el seu ball en solitari. 

Una peça on la dansa és narrativa i està acompanyada per les veus en off de Sandra Carrau i Jaume Prenafeta que ens van explicant detalls de les relacions entre ells utilitzant un codi propi per a cada intèrpret.

La banda sonora està creada per Adele Madau i està formada per diferents diàlegs cinematogràfics. L’espai escènic i el disseny de llums d’Isabel Joaniquet.  

Una proposta creada per Isra Solà i Vero Cendoya, que és també la directora i coreògrafa.

Vero Cendoya (Barcelona 1976) combina la seva carrera com a intèrpret, professora, pintora, il·lustradora i coreògrafa. Es va formar com a ballarina a l’Institut del Teatre i el 2008 crea la seva pròpia companyia de dansa-teatre. Ha desenvolupat projectes personals i col·laboracions amb professionals de diferents disciplines. S’ha centrat especialment en temes socials amb projectes com el càncer de mama (360 GRAMS), l’autisme (HUNTING FOT THE UNICORN), la inclusió social (ÓRDAGO A LA GRANDE), el parricidi o els desitjos (IF (L´ÚLTIM DESIG)). 

Nota: Si cliqueu en el nom dels espectacles anteriors, podreu veure cada una de les ressenyes que vàrem publicar en el seu dia.

Una proposta que ens ha sorprès amb moments en aparença caòtics que s’acaba convertint en un diàleg entre tres persones. Comunicació sense paraules, malgrat que no entenem el perquè en alguns moments a les veus en off s’ha utilitzat l’idioma anglès. 

Moments de calma, de joc, de ràbia, de tristor …. 

“Discussions en moviment, silencis que fereixen i comentaris que mouen i commouen“.

Una nova aposta per la dansa-teatre de la Sala Versus Glòries, que podeu veure dimarts i dimecres fins al dia 1 de febrer.