– 056 (22/23) – Teatre – AMÈRICA (🐌🐌🐌+🐚) – La Villarroel – 15/12/2022

A La Villarroel, dijous 15 de desembre, va tenir lloc l’estrena d’AMÈRICA, una obra de Sergi Pompermayer dirigida per Julio Manrique. L’espectacle està coprotagonitzat per Joan Carreras i Tamara Ndong completant el repartiment Mireia Aixalà, Carme Fortuny, Aida Llop i Marc Bosch.

AMÈRICA és la història d’una família de l’alta burgesia catalana a la qual els fantasmes d’un passat lligat al tràfic d’esclaus sorgeixen d’una manera totalment imprevisible.

En Joan (Joan Carreras) i la Cristina (Mireia Aixalà) esperen la visita del seu fill Max (Marc Bosch) per celebrar el seu 20è aniversari. El jove viu a Londres i es presenta acompanyat de la seva parella Kayla (Tamara Ndong), ella vol ser actriu i treballa de cambrera.

A la casa familiar hi viu també l’àvia Andrea (Carme Fortuny) i la jove minyona Paula (Aida Llop) que també té cura de l’àvia.

En Joan es dedica a la construcció i és propietari d’un munt d’edificis i hotels arreu del món, per construir-los no dubta a fer el que calgui per aconseguir la propietat dels solars o dels edificis preexistents. És un home corrupte mancat de principis.

L’argument d’AMÈRICA fa salts temporals des de la Barcelona del 2021 a la Cuba del 1840 quan l’amo Juan (avantpassat del Joan) compra una esclava a la qual anomena Amèrica. La família va aconseguir la seva fortuna amb el tràfic d’esclaus i la presència de la Kayla, catalana afro descendent, és el detonant que fa emergir el passat soterrat i amagat de la família. Present i passat es fonen en el relat. 

En paraules de l’autor del text…

… “és curiós el poc que podem arribar a saber o el molt que podem arribar a oblidar de la història del lloc on vivim, de la nostra ciutat, del nostre país.”

AMÈRICA ens parla del passat esclavista de la nostra ciutat i aborda temàtiques com l’acceptació d’aquest passat, les responsabilitats individuals i col·lectives i la capacitat de demanar perdó. 

AMÈRICA ens obliga a afrontar un passat que molts de nosaltres desconeixem o voldríem oblidar. Algunes de les grans fortunes de la burgesia catalana provenen de la venda d’esclaus.

Totes les interpretacions han estat esplèndides, però no podem deixar de destacar la interpretació d’en Joan Carreras que en determinants moments es transforma en el seu avantpassat esclavista, la que ens ha ofert la Mireia Aixalà que ha interpretat una Cristina alcohòlica i “pija” que ha decidit defensar el medi ambient sent menyspreada i ridiculitzada pel seu fatxendós marit i la versatilitat de la Tamara Ndong en el canvi radical de personatges, d’esclava atemorida a dona totalment empoderada.

Una proposta que anunciava un gran sacsejament, que pretenia despertar consciències i fer que recordéssim també els fets més foscos i vergonyosos de la nostra història com a poble. El passat esclavista d’una família, d’un país, d’un poble. Però creiem que no s’aconsegueix del tot i que la proposta ens fa coneixedors d’una història en la qual en cap cas no ens hem sentit realment interpel·lats.

La direcció, les interpretacions i la posada en escena li auguren l’èxit i només per això ja paga la pena veure-la.

Està programada, a La Villarroel, fins al 29 de gener de 2023.

Leave a Reply