Dimecres 14 de desembre a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya, vam ser espectadors d’una proposta única, UNA NOCHE SIN LUNA creada i interpretada per Juan Diego Botto i dirigida per Sergio Peris-Mancheta.
Aquesta peça va ser creada i estrenada en 2020 i ha girat arreu. Va guanyar el Premi Nacional de Teatre 2021 i el Premi Max al millor actor.
Es tracta d’una obra on Juan Diego Botto (Buenos Aires 1975) es posa a la pell de Federico García Lorca, d’una manera absolutament sorprenent i amb una magnífica posada en escena. Amb una gran ironia i una gran dosi d’emotivitat, ens relata el seu pas per la Residència d’Estudiants a Madrid i ens parla de La Barraca, el grup de teatre universitari de caràcter ambulant i orientació popular que ell va dirigir i coordinar amb Eduardo Ugarte i ens parla també de la seva relació amb Rafael Rodriguez Rapún.
Ens parla de la censura, de la supressió d’espectacles com “Don Perlimplim i Belisa en su jardin” de les crítiques rebudes per Yerma i en general, de la seva relació amb la premsa.
Ens presenta a Lorca com una persona alegre i vital que no pot creure que encara continuï “perdut” en un lloc desconegut. Reflexiona sobre la seva vida i la seva condició homosexual en l’època en la qual va viure i reivindica la necessitat de llibertat artística i d’expressió.
L’obra recull entrevistes, xerrades i conferències de Federico García Lorca, així com fragments de les seves obres i alguns dels seus poemes. A través d’aquests i de la dramatúrgia de Juan Diego Botto, és el mateix Lorca qui en primera persona ens acosta al seu món i destaca la importància de la memòria i les arrels. Un Lorca que ens mostra els aspectes més desconeguts d’ell mateix.
Juan Diego Botto interpreta també altres papers, els homes de poble que l’increpen per “maricón”, els membres de la guàrdia civil que li aturen les representacions, l’espectador que mostra el seu desacord amb el que Lorca diu o representa ….. aconseguint que sembli que Lorca continua viu entre nosaltres i que els fets que van tenir lloc als anys trenta del segle passat siguin semblants a fets que estan passant actualment.
Una escenografia de Curt Allien Wilmer (AAPEE) amb “Estudio de Dos“, aparentment nua i senzilla, i que es va transformant a mans del mateix Botto i que ens porta de sorpresa en sorpresa al mateix temps que l’actor monologa interactuant amb el públic.
I al final de la representació Lorca ens parla de la seva detenció i del seu afusellament i ens ho explica d’una forma que ens emociona, ens colpeix profundament i ens fa plorar. I plorem més perquè ens fa pensar que avui veiem execucions totalment injustes als telenotícies i a les portades dels diaris i som incapaces de reaccionar.
Fa uns anys, en 2013, vam poder veure a Juan Diego Botto i Sergio Peris-Mencheta a la proposta “UN TROZO INVISIBLE DE ESTE MUNDO“, i ara han dut a terme aquesta proposta amb el mateix equip artístic.
La música original és d’Alejandro Pelayo i està barrejada amb músiques populars, destacant que l’enregistrament es va fer amb el piano que havia tocat Federico García Lorca. L’espai sonor de Pablo Martin Jones i la il·luminació de Valentín Álvarez (AAI), donen el to just a cada moment de la representació.
La interpretació que ens ha ofert Juan Diego Botto ha estat sensacional, omplint en solitari no solament l’enorme escenari de la Sala Gran, sinó omplint amb la seva presència i amb el que ens diu, fins a l’última fila de la platea.
UNA NOCHE SIN LUNA és un monòleg que ens ha captivat des del minut zero de la representació i ha aconseguit posar dempeus tota la platea del TNC que aplaudim enfervorits. Un monòleg que ha exhaurit totes les localitats en totes les representacions des del primer dia fins a l’últim.
Continuarà fent gira l’any 2023 i considerem que és un espectacle imperdible.