– 053 (22/23) – Òpera – IL TRITTICO (🐌🐌🐌🐌🐌) – Gran Teatre del Liceu – 05/12/2022

Ahir dilluns 5 de desembre, vam fer cap al Gran Teatre del Liceu per veure en directe l’òpera IL TRITTICO de Giacomo Puccini, que prèviament un parell de dies abans, dissabte 3, ja havíem vist per Televisió, amb el nostre abonament digital Liceu+LIVE.

IL TRITTICO en realitat és la suma de tres òperes, IL TABARRO, SUOR ANGELICA i GIANNI SCHICCHI, que conformen el projecte més ambiciós de Giacomo Puccini (Lucca 1858-Brussel·les 1924); feia trenta-cinc anys que no es programava com una unitat al Gran Teatre del Liceu. La primera escenificació de la trilogia a Barcelona es va produir el 1948, la segona es va fer durant la temporada 1971/1972 i l’última el 1987/1988.

Tres òperes independents amb narracions aparentment desconnectades, que Puccini va preparar com una unitat en tres parts, inspirat en els retaules medievals i en l’estructura de la Divina Comèdia de Dante.

Tot i que les tres peces són diferents, hi ha alguns elements que les unifiquen, les tres giren al voltant de la mort i les tres s’endinsen a les passions de l’ànima humana, la venjança, el sentiment de culpa o la cobdicia. IL TABARRO és un autèntic thriller amb misteri i crim, SUOR ANGELICA ens parla del patiment, la mort i la glorificació d’una mare a qui han pres el fill i finalment GIANNI SCHICCHI és una sàtira que ens parla d’un testament i la suplantació del difunt per canviar-lo.

La producció de la directora d’escena holandesa Lotte de Beer (1981) de la Bayerische Staatsoper de Munic, ofereix un espectacle únic on les tres òperes es troben enquadrades en un decorat comú, un espai tancat per parets corbes, una mena de túnel que simbolitza la presència constant de la mort. Amb l’escenògraf Bernhard Hammer han dissenyat un escenari que es presenta com un túnel en aparença fosc, però que transmet la idea de lloc de pas, sigui dins de la mateixa acció o com a metàfora del trànsit de la vida a la mort. 

Aquesta escenografia permet a de Beer que després del final d’IL TABARRO no hi hagi caiguda de teló i l’acció passi, sense transició, a l’inici de SUOR ANGELICA.

La il·luminació d’Alex Brok juga un paper fonamental per contrastar les diferents històries. També molt encertat el vestuari de Jrorine van Beek, per a cadascuna de les tres òperes. Excel·lent també la dramatúrgia de Malte Krasting que ha donat un cert protagonisme a tots els personatges.

La direcció musical de Susanna Mälkki (Helsinki 1969) ha permès que l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu hagi donat el millor de si mateixa i hagi rebut, merescudament, uns grans aplaudiments. Una direcció que ha fet brillar tots els solistes, el Cor del Gran Teatre del Liceu (sota la direcció de Pablo Assante) i el Cor Infantil de l’Orfeó Català (sota la direcció de Glòria Comas i Pedrals).

El repartiment és de primer nivell amb alguns protagonistes absoluts.

IL TABARRO compta amb la soprano Lise Davidsen (Giorgetta), el tenor Brandon Jovanovich (Luigi) i el baix Ambrogio Maestri (Michele) en els tres rols centrals.

Fotografies de David Ruano

També destacables en papers més petits les interpretacions dels tenors Pablo García-López (Il Tinca), Marc Sala (venedor de cançons), i d’Ivan Ayón-Rivas (noi de la parella d’enamorats). Magnífic el baix Valeriano Lanchas (Il Talpa), la soprano Ruth Iniesta (noia de la parella d’enamorats) i la mezzosoprano Mireia Pintó (Frugola).

SUOR ANGELICA compta amb la soprano Ermonela Jaho en el paper principal, destacant per la seva veu i la seva interpretació. Ella està magníficament acompanyada per la mezzosoprano Daniela Barcellona en el paper de La Princesa.

Fotografies de David Ruano

Els rols secundaris corresponen a les mezzosoprano María Luisa Corbacho (l’abadessa), Mireia Pintó (la germana zeladora), Marta Infante (la mestra de les novicias) i Laura Vila (la germana infermera) i les sopranos Mercedes Gancedo (Suor Genovieffa), Carolina Fajardo (Suor Ospina), Berna Perles (Suor Dolcina) i Mar Morán (la novicia).

GIANNI SCHICCHI compta amb el baix Ambrogio Maestri en el paper protagonista amb un repartiment excel·lent encapcalat per les mezzosoprano Daniela Barcellona (Zita) i Mireia Pintó (La Cisca), …

Fotografies de David Ruano

… les sopranos Ruth Iniesta (Lauretta) i Berna Perles (Nella), els tenors Iván Ayón-Rivas (Rinuccio) i Marc Sala (Gherardo), els barítons Pau Armengol (Betto di Signa), Luis López Navarro (Maestro Spinelloccio), Tomeu Bibiloni (Ser Amantio di Nicolao) i David Oller (Marco), el baix Stefano Palatchi (Simone).  

Cal remarcar que alguns cantants fan l’esforç de cantar en les tres òperes, normalment en papers secundaris.

Ha estat una gran nit d’òpera, on tota la platea ha aplaudit enfervoridament a tots els participants pujant la intensitat a la salutació de l’Ermonela Jaho, la Lise Davidsen i l’Ambrogio Maestri, els protagonistes absoluts de la nit.

També molt destacable l’entusiasme del públic amb l’Orquestra i la seva directora.

Encara queden cinc representacions i creiem que paga molt la pena anar-hi. 

Leave a Reply