Ahir 29 de novembre, era el dia de l’estrena de la comèdia musical PARES NORMALS d’Els Amics de les Arts, Marc Artigau i Minoria Absoluta, que desembarca al Teatre Poliorama, on s’estarà fins al febrer del 2023.

PARES NORMALS, està dirigida per Sergi Belbel amb coreografia de Marta Tomasa i està protagonitzada per Enric Cambray i Júlia Bonjoch. 

Estructurada a partir de 13 cançons inèdites, PARES NORMALS és la història de l’Aran (Enric Cambray), que amb trenta anys viu a Chicago, lluny dels seus pares. És advocat i està a punt de casar-se amb la Nora (Lucía Torres) que treballa en el mateix despatx d’advocats. Ha viatjat a Barcelona amb motiu de la festa que els seus pares, Sofia (Annabel Totusaus) i Salvador (Albert Pérez) han organitzat per celebrar els 25 anys del seu negoci, “El Moixiganga”, un karaoke. Vol aprofitar el viatge per comunicar-los el seu casament.

Un absurd accident, que té lloc durant la festa, ho capgirarà tot i obligarà a l’Aran a replantejar-se la seva vida. Començarà un viatge i coneixerà la Laia (Júlia Bonjoch) una noia amb qui té moltes més coses en comú del que sembla a primera vista. I també començarà a conèixer realment els seus pares.

L’Aran inicia un viatge a l’altra punta del món que és també un viatge al seu interior per descobrir l’amor i el desamor que l’uneix als seus pares, per redescobrir un lloc i un món on ha viscut, però que ja no reconeix com seu. Els seus pares són dos psicòlegs que l’han educat d’una manera molt peculiar i que d’ençà que es van jubilar es dediquen a gestionar el seu negoci del karaoke.

Els Amics de les Arts, és un grup de música català creat l’any 2005 a Barcelona, d’estil folk-pop, avant, pop d’autor. Els seus membres són Dani Alegret, Joan Enric Barceló i Ferran Piqué. L’any 2018 una trobada en el Palau de la Música, durant un concert, va ser el detonant que els va decidir a crear un musical amb l’equip de Minoria Absoluta (productora creada en 2006). “Ens venia de gust crear una història des de zero i fer cançons a mesura que permetessin explicar una història petita i alhora universal“. És la primera vegada que componen cançons que ells no cantaran davant del públic.

Marc Artigau (Barcelona 1984) ha escrit el text d’aquesta comèdia musical sobre la mort, sobre l’amor, sobre fer-se gran, i, sense caure en tòpics, ha posat en escena les relacions paterno-filials, les tensions que se’n poden derivar i com es viuen els records d’infantesa i de joventut des de l’edat adulta.

El repartiment està encapçalat per Enric Cambray, al nostre entendre un dels millors actors que podem trobar als escenaris catalans i que nosaltres hem pogut veure en moltes ocasions; aquesta vegada ens ha mostrat la seva excel·lent faceta musical. No abandona l’escenari en cap moment i ens ha tornat a enamorar per la seva capacitat interpretativa i comunicadora.

Fotografies de David Ruano

L’acompanyen Annabel Totusaus (la mare), Albert Pérez (el pare), tots dos magnífics i amb una vis còmica molt destacable.

Júlia Bonjoch (la Laia i altres personatges) i Lucía Torres (La Nora i altres personatges), prou conegudes per les seves interpretacions  a diferents musicals de casa nostra.  

Anna Herebia (multipersonatges), Bernat Clot (multipersonatges), Víctor Gómez (multipersonatges) són els tres actors que a un ritme trepidant canvien de personatges, tots ells exagerats i histriònics, que ens han fet riure sovint.

… i finalment avui, la nena Rafaella de Assis, (una perfecta actuació que ens ha deixat bocabadats), que en les diferents funcions alterna el seu paper amb altres tres nenes.

La música en directe està interpretada en directe per Joan Martorell al piano, Vicens Martín a les guitarres, Anna Fusté al baix i Laia Fortià a la bateria.

Una comèdia musical d’autoria catalana i en català, que tracta de temes universals amb personatges divertits, i una particular posada en escena que ens ha atrapat per la seva energia i el seu ritme. La caracterització de la mà d’Helena Fenoy i Marta Ferrer aconsegueixen transformar els actors en els diferents personatges que interpreten d’una forma que ens ha fet pensar que hi havia més actors a escena.

Un musical familiar, fresc i vitalista que ben segur ajudarà a entendre que només es poden entendre els pares quan un mateix es converteix en pare.

Ens hem divertit i considerem que paga la pena apostar per un musical fet a casa.

Estarà en el Teatre Poliorama fins al mes de febrer vinent.